 |
| dibuixos claudi |
El Museu de l'Empordà ens informa de l'exposició "Flor de cotó" de Lluís Peñaranda que s'inaugura avui, divendres, a les 7 del vespre:
 |
| Peñaranda |
Aquesta és la primera exposició retrospectiva de l’obra de Lluís Peñaranda
(Barcelona, 1947 - Figueres, 2010), un artista visual que va viure la seva
infantesa i joventut a Granollers i que, des dels anys vuitanta, es va establir
a l’Alt Empordà. Format en dibuix i disseny gràfic, la seva obra va participar
de l’eclosió de l’art conceptual a Catalunya, a començament dels anys setanta,
per derivar cap a un univers creatiu propi. Prenent com a títol un element de
la natura que fascinava a Peñaranda per la seva bellesa i alhora per la seva
duresa –quan la planta del cotó es recol·lecta, les seves punxes ensangonen les
mans–, Flor de cotó. Lluís Peñaranda
proposa un trajecte objectual i visual per l’obra d’un artista que, fidel al
dibuix, a l’art pobre i a l’objet trouvé,
construeix un món ple de màgia, ironia i misteri.
 |
| Peñaranda |
 |
| Peñaranda |
La seva obra va evolucionar des d’uns inicis conceptuals a un univers
personal imbuït de màgia, que va abastar també els seus assemblages i performances. Tot i que Peñaranda es va beneficiar del magicisme de Dau al Set i de la
seva herència surrealista, aviat va refusar la pintura convencional. Va
treballar en un suport essencialment efímer com és el paper i el cartró, en una
reivindicació artística que té les seves arrels en el moviment dadà i en la
recerca d’una expressió alternativa a la tradició pictòrica clàssica. Format en
disseny gràfic, el dibuix i el traç lineal són constants a la seva obra. Dibuixos
a tinta acolorits a llapis van donar pas a una fluïdesa lineal i pictòrica de
la tinta amb un traç que va ser distintiu de les pintures de la seva maduresa.
El seu és un món oníric i poètic, sovint irònic i poblat per personatges
enigmàtics en una atmosfera de somni. El simbolisme de l’ull i
d’elements com l’espiral i la mandala, la presència de figures humanes, sovint
fragmentades o repetides, la ironia i el misteri són elements destacats en la
seva obra. Una obra que, tot i permetre una lectura aparentment directa,
resulta hermètica i evocadora de secrets suggerits sense desvelar.
 |
| Peñaranda |
Al Museu de l'Empordà fins al 17 d'abril.
Al Museu de Granolers: del 4 de maig al 2 de juliol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada