Continuo trobant, i fotografiant, fantàstics rostres de pedra, i algun de fusta, que m'observen, silenciosos, al costat dels camins que trepitjo, en aquest cas, pels voltants de Camprodon, la meva segona residència, tot respectant Sant Pol de Mar, la primera, on també hi ha rostres similars que em permeten afirmar que la natura és, entre d'altres coses, autèntica escultura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada