dibuixos claudi |
Paral.lelament a l’exposició “Arrelament | Metamorfosis” de LaBGC, dimecres 23 març a la Casa de Cultura
de Girona a les 20h, tindrà lloc tres ponències que vinculen la nostra
cultura europea amb uns orígens que es remunten lluny en el temps, i
sorprenentment al llarg de diferents continents ...
ESPAI TÒNIC dona suport a l'artista alemanya "LaBGC" en la gestió de la seva obra aquí al nostre país, a més de col.laborar en la ponència de la mà d'Olga Solà.
L'eminent professor Dr. Harald Haarmann
(Finlàndia), investigador de cultures i llengües, autor de més de 40
llibres en alemany, anglès, espanyol, hongarès, búlgar, japonès, xinès i
coreà; i prop de 200 articles i assaigs en deu idiomes. També ha
editat i co-editat uns 20 antologies. Els seus camps d'estudi
preferits són història cultural, història de l'escriptura, l'evolució
del llenguatge, la lingüística de contacte i la història de la religió.
El 1999, Haarmann va rebre el Premi de Logos atorgat per la Associació
Europea d'Administracions de lingüistes i de professors d'langues
(París), i el Premi Jean Monnet per a la redacció d'assaigs. Ens
brindarà amb el seu piunt de vista sobre aquests orígens comuns.
Lluís Freixas i Mascort (Catalunya), poeta i director de la Casa de Cultura, llegirà
i comentarà alguns textos literaris, tan profans com sagrats, que
mostren una continuïtat estètica i de pensament que va més enllà d’uns
inicis Grecs i Romans, ressaltant aquells tòpics literaris que en la
tradició occidental connecten la producció dels autors grecollatins.
Tòpics llatins com el carpe diem o l'ubi sunt, que travessen les literatures fins a l'actualitat. Viatjarem més enllà d'Horaci, el referent antic més immediat, per anar-los a cercar en textos que provenen d'Egipte
(Cant de l'arpista de la tomba del rei Antef segle XVI aC) o l'Antic
Testament (especialment a l'Eclesiastès). Veient com tant la cultura
cristiana, l’hebrea, els clàssics grecollatins i fins i tot les cultures
mesopotàmiques estan connectades en la transmissió d’idees i
mites. Horaci, Ausoni (s IV dC), Jorge Manrique, François Villon (s. XV)
i Pierre de Ronsard (s. XVI) també ens acompanyaràn...
Finalment amb la presentació del duet de música clàssica índia, Gianni Cavallaro (Itàlia) i Olga Solà (Catalunya), que ens delectaran amb un tastet d’aquesta altra cultura germana. Ens
acostarem a la cultura Ària que en la seva migració va transmetre i
donar lloc al seu temps a aquests orígens comuns actualment acceptats
com a Indoeuropeus. La nostra cultura, el llenguatge i la seva
música amb clares i remarcables influències d’aquesta antiga
civilització de l'Indus.
Olga Solà recitarà les quatre slokes principals de la Bhagavad Gītā, llibre sacre que trobem dins el Mahābhārata. La recitació primer en la seva parla original i després en català, es farà en sànscrit, llengua
amb la qual aquests versos varen estar compostos, s’estima que en el S.
III aC, per a ser transmesos de forma oral. La recitació d'aquests
versos, l’anomenat nèctar de la Bhagavad Gītā, versa en el moment clau
en que Kṛṣṇa, transformat en àuriga d'Àrjuna, es revela com a encarnació
divina davant el seu amic. Aquesta revelació sobtada, és per a
encoratjar i dissipar la confusió i dilema moral en que es troba Àrjuna.
Són els moments previs a l’inici de la batalla de kurukṣetra, i Àrjuna
ha d'enfrontar-se amb les armes, als seus propis cosins. Tot plegat una
delicada metàfora, repetida en incontables històries i llegendes, com la
de Sant Jordi, per esmentar la guerra que hom ha d’emprendre, més tard o
d'hora, per a fer front als propis dracs. Gianni Cavallaro amenitzarà
la recitació amb el seu sitar acostant-nos un parell de clàssiques rāga
(escales micro-tonals de la música clàssica del Nord de la India) que
ens transportaran a aquest temps passat i remot, però comú.
La ponència s’encapçala sota títol de:
7.000 anys de continuïtat estètica - de la vella Europa fins a l'art modern
Les fonts d’inspiració de l’art modern es
troben en un horitzó encara més antic que la Grècia antiga o la
civilització Romana: a la Vella Europa. En aquest acte coneixerem fins
on arriba la continuïtat artística d’aquesta civilització tan poc
coneguda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada