dibuixos claudi |
Josep Canals (Sant Andreu de la Barca, 1955), no s'empetiteix quan reconeix que treballa per a altres escultors, conscient que té també una altra vida artística com a creador d'una obra tant personal, com poc coneguda pel gran públic, tot i que molt valorada pels entesos perquè té un lirisme propi.
Canals és un escultor amb fixació per un sol tema: la cinta de Moebius, una forma misteriosa que han explorat altres creadors, però cap amb tanta obsessió com ell que començar a esculpir-ne a principi dels noranta, i encara no ha parat, ni sembla tenir cap intenció de fer-ho.
Hi ha molta puresa en les seves peces. S'hi deixa la pell perquè
quedin ben acabades i irradiïn tota la seva intensitat. El seu procés
creatiu neix de maquetes de poliuretà. És a petita escala on assaja
l'harmonia que després aplica a l'escultura.
Als noranta, buscava una solidesa que ara ha mutat en formes més subtils. La seva dèria més recent són unes formes esfèriques que volen soldar l'eterna fractura entre art i vida.
Als noranta, buscava una solidesa que ara ha mutat en formes més subtils. La seva dèria més recent són unes formes esfèriques que volen soldar l'eterna fractura entre art i vida.
Metòdic i perfeccionista, Canals s'ocupa fins i
tot de crear les peanyes, una autèntica prolongació de l'obra d'art que
sustenten. Tot i ser un escultor d'adscripció tan clàssica –“m'hi hauria
trobat ben còmode al renaixement”-, el seu treball no gira l'esquena a
la contemporaneïtat, està compromès amb el seu temps perquè ens aporta
allò essencial que tant ens priva la realitat d'avui: serenor i
reflexió.
L'exposició que te actualment als Jardins de Torre Maria restarà
oberta encara, fins el 27 de setembre, data en que clouran totes dues.
http://josepcanals-escultura.blogspot.com.es/
http://josepcanals-escultura.blogspot.com.es/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada