dibuixos claudi |
Després de 17 anys d'activitat, programant exposicions sobre art i
col·leccionisme, la Fundació Godia de Barcelona ha tancat
definitivament. Des de fa dies les enormes portes de la seva seu al
número 250 del carrer Diputació estaven tancades, però aquest mateix
matí un comunicat de la fundació, a través d'una agència de comunicació,
ha anunciat que la Fundació tancava per sempre.
Aleix Mataró |
Benvolgut/-da
A través d’aquesta missiva general voldria
manifestar un malestar meu, provocat per
l’anunci del tancament de la Fundació
Godia. Tancament, pel que sembla, de la disposició pública del fons; i
amb la teòrica voluntat de reorganitzar la funció de l’entitat des de
posicions més
secundàries. No crec que hi hagi gaires matisos: l’anunci difós per la
premsa és
dolent. Per mi és un fracàs. No em convenç el seu futur. Com si hagués
estat el naufragi d’un vaixell
de la marina catalana. Tancar la seu de Garriga Nogués i replantejar els
usos i
missions és un pas endarrere ja que pel què sembla, també el futur de la
integritat del fons està en joc. Al diari parlaven de la venda de la
pintura dels
pescadors de Sorolla. Evidentment poden fer el que creguin convenient,
ja que
és una fundació privada. Però fins ara,
més aviat anaven ampliant el fons. I sobretot, i en resum, personalment,
els
tenia per una institució molt seriosa i de prestigi. Oferien una
col·lecció,
potser modesta en quantitat, però de qualitat. Havien fet i organitzat
exposicions
de temes innovadors i punts de vista nous. Amb fons propis i prestats
per
altres entitats, alguns cops prou
extraordinaris. Recordo els budes de
metall o les peces ceràmiques de Puebla, etc. Suposo que no us ve de nou
aquest
recordatori.
Per tant: crec que s’ha de fer alguna cosa. No
sé on es va equivocar la cúpula de la direcció de la Fundació. Si el
tancament
té alguna cosa a veure amb uns usos poc clars del dines, etc. Però crec
que és
inacceptable que la solució sigui tancar l’accessibilitat de la fundació
i la seva projecció a través de noves exposicions. Potser volen fer el
mateix, diferent. Però crec que ens
cal –almenys a mi- una bona explicació i sentir alternatives, desprès de
tantes reformes i inversions. A la nova seu fa molt poc que hi sòn!. I
que algú que pugui més que nosaltres, ens
digui què s’hi pot fer: una opa hostil,
una bombona d’oxigen, una manifestació per la defensa de la Cultura i
les plataformes de les Arts (segur hi ha més "Godies").
Solucions n’hi ha d’haver.
Us adreço aquesta carta. Si no us interessa l’elimineu.
Però si no, mirem de que arribi a qui pugui moure fils importants. És possible
que la Godia no sigui el millor museu i que els seus errors fossin importants.
Però podríem llegir en clau “cultural”, el missatge del Papa Francesc per
aquesta Quaresma passada: “de la indiferència a la misericòrdia”.
Gràcies per llegir aquestes línies. I us
avanço l’agraïment si us sentiu motivats en compartir-la amb persones més
influents.
Atentament,
Aleix Mataró Garriga
Crític i historiador de l’art
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada