 |
| dibuixos claudi |
Malauradament el títol del meu post d'avui no és cap errada, ja que la mort, als 49 anys, del pintor Àlex de Fluvià (Barcelona, 1966), m'obliga a parlar d'ell en clau de record més que en el de la dinàmica vivencial, d'actualitat immediata, que fins ara havia regit la nostra relació, entre amistosa i professional.
 |
| Àlex de Fluvià |
 |
| obres àlex |
L'Àlex no s'ha pogut recuperar del tumor cerebral que havia patit ja fa uns anys, tot i que, al marge del sutrac que va suposar aquell incident, sempre s'havia mantingut actiu, fidel a una vocació pictòrica que es va anar forjant a poc a poc, en lluita directa amb una altra de musical que, finalment, va quedar mig aparcada, fins als últims anys de la seva vida, quan va tornar a emergir, en el context del grup "Acaricia'm el morro".
Amb formació també fotogràfica, la pintura de l'Àlex de Fluvià va acabar concretant-se, a través del collage, en un univers de perfils abstractes transitat per una gestualitat particular, hereva de l'essència cal.ligràfica de cultures arabs i japoneses, i d'una personal interpretació del món del graffiti, que diuen molt d'una sensibilitat híbrida, entre la delicadesa del gest intel.lectual i la visceralitat del continguts comunicatius de caràcter més popular.
Et recordaré amb tendresa, Àlex, per la teva obra de creació, però, sobretot, per la teva entranyable humanitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada