 |
| dibuix claudi |
Recullo amb dolor i sorpresa la notícia de la mort, als 92 anys, de l'escultor Francesc Torres Monsó (Girona, 1922) un dels grans referents de l'escultura catalana i espanyola dels últims 50 anys.
Tot i que la mort sembla un fet més natural quan s'han viscut 92 anys que quan se n'han viscut molts menys, la seva arribada sempre resulta sorprenent, sobretot quan parlem de personatges com en Paco Torres Monsó que s'han incorporat al nostre imaginari personal com a èssers d'eterna presència i inquebrantable capacitat intel.lectual i creativa.
En Paco, un home de gran força individual, capaç de mostrar la seva particular personalitat, i els seus principis ètics i estètics, de manera tan despullada com ha estat capaç de mostrar el seu cos nu, ja treballat pel pas dels anys, com si es tractés d'un autèntica escultura moldejada per la pròpia vida.
Sensible al dictat de les seves més profundes pulsacions emocionals, en Francesc Torres Monsó ha parlat de la vida amb llenguatges creatius tan diversos com l'abstracció, l'expressionisme, el pop art, el minimalisme i la descomposició definitiva de la forma per mostrar l'essència conceptual d'un art assimilable a l'existència en cadascuna de les seves etapes de creixement.
Sempre recordaré l'impacte que em van causar, la primera vegada que vaig veure les seves obres exposades, els seus llapis gegantins i els seus martells quebrats, quan començava a treballar amb polièster i resines sintètiques, tot introduïnt el color en unes composicions formals assimilables al pop art, de la mateixa manera que no oblidaré, després de conèixer-lo personalament, la seva simpatia, la seva sensibilitat i un fons humà immens.
Mor en Francesc Torres Monsó poc després d'haver-se clausurat la seva última exposició "Drone" a Girona, circumstància que il.lustra clarament la seva gran vitalitat i tensió creativa, i la sorpresa de l'arribada del moment final de la seva vida. Descansi en pau!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada