Cercar en aquest blog

dilluns, 31 de març de 2014

Jordi Bofill a Onirogénia

Ja s'ha publicat al magazine Onirogénia el meu article "Jordi Bofill, el artista fractal" que, obviament, he dedicat a l'amic, artista plàstic i gestor cultural, Jordi Bofill en la seva realitat creativa més recent, amb inclusió, naturalment, dels treballs que hem fet conjuntament, com "Els set pecats capitals", un dels quals, la Supèrbia, encapçala i il.lustra, en les variants gràfiques que acabo de generar, aquest blog que transcriu, fil per randa, l'article en qüestió.





Jordi Bofill, el artista fractal
Jordi Bofill (La Bisbal d’Empordà, 1973) ya empezó a ser, embrionariamente, el artista-fractal que es ahora, cuando, con sólo 16 años, reforzada su pasión por el comic con el interés escondido en la escultura de Marcel Martí, decidió que el mundo de la imagen seria el suyo , y que sólo a través de ella seria capaz de entender la dimensión cosmológica de una existencia que sólo su propio cosmos creativo podía contener en su proyección natural hacia un lejano infinito sin fronteras, donde el Arte encontraba su verdadera razón espiritual de ser, ajeno a los banales intereses del insano comercio de los sentidos, como núcleo energético de este “Cosmos Art” que identifica una parte fundamental de su trabajo creativo en constante expansión.


Fractal por naturaleza, Jordi Bofill descubre también la fractalidad en su propio trabajo artístico, cuando, en 2012, creamos, en colaboración creativa conjunta conmigo mismo, la obra “Fractal”, que abrió su personal cosmos plástico a una realidad geométrica de calidoscópicas caras que ha ido impregnando una capacidad de creación tan amplia como la propia fractalidad que la anima, en dinámica artística digital que el artista comparte, con sensibilidad e inteligencia, con aquella práctica tradicional del dibujo a tinta sobre papel que le mantiene fielmente unido a sus propios orígenes artísticos, de la misma manera que le permite establecer satisfactorias conexiones profesionales con artistas de todo el mundo con los que amplia sus horizontes técnicos, sensibles e intelectuales, en series hechas  en régimen de colaboración,  como las recientes “Mask” (Mehata Hiroshi –Japón), “Muerte y vida” (Psydrack-Carlos Villaseñor-Guadalajara-México) o el trabajo, de consistencia textil, hecho con el catalán Babeus, de la misma manera que, fiel a su mentalidad fractal, ha sabido plasmar su arte en impresión sobre ropa en colaboración con Mayan Soul (Virginia-USA), o ha realizado la portada del libro “Física y Química avanzados”, de Jordi Alemany Sabater, como demostración de la gran  diversidad de unos intereses vitales que vibran en concordancia con esta filosofía fractal que coloca, en un mismo espacio, física, química, geometría, matemática, cosmología, filosofía, y poesía, bajo el prisma de la mirada particular de un artista único, a pesar de su fractalidad.

Frescos están, aún, “Los siete pecados capitales” que hemos trabajado, plásticamente, juntos, satisfechos de los nuevos estímulos que, para ambos, contiene cualquier colaboración creativa, como la que ha generado estos pecados bíblicos que, sobre soporte digital, tienen ahora nuevos perfiles contemporáneos, aunque los vicios que los animan sean, por desgracia, atemporales.

Fiel al carácter poliédrico de su fractalidad esencial, Jordi Bofill, proyecta también parte de su sensibilidad creativa como responsable del Mas Pi Art, el espacio que dedica a la exhibición de obras de arte el Restaurante Mas Pi de Verges, en su notable proyecto de combinar los placeres de la carne con los del espíritu, sin llegar al pecado capital, pero acercándose a lo más sublime que el espíritu humano pueda permitirse, en la dimensión también musical de los vídeos de creación que ilustran las exposiciones que programa, en un espacio terrenal que tiene voluntad celestial y la misma dimensión cosmológica que el universo creativo de Jordi Bofill.

 

Pep Sau a Bellmirall



El fotògraf Pep Sau (Olot, 1963) okupa El Túnel, l'espai oberta la creació artística de Bellmirall Pensió, B&B de Girona (c/Bellmirall, 3), amb l'exposició "Pòsit", que s'inaugura divendres que ve, 4 d'abril, a les 19:30h, en una manifestació més de la temporada artística 2013-2014 que aquest establiment ha dissenyat, segons idea de Rosa Serra i Julià, d'acord amb el cicle "4 artistes exposen al ritme de les estacions", que, en aquesta ocasió, coincideix, naturalment, amb la primavera.


L'exposició "Pòstit", que serà presentada per Carme Sais, directora de Bòlit Centre d'Art Contemporani de Girona, mostra el treball actual de Pep Sau, fotògraf que prové del llenguatge de la fotografia artística que ha anant entrant, progressivament, en el de la creació més subtil de perfils gairebé minimalistes, en un joc complex de formes, temes i conceptes, que acconsegueix emocionar-nos amb pocs elements, d'acord amb la màxima menys és més, i gràcies a la capacitat que demostra l'autor en combinar, sense cap mena de problema, la part visual amb el llenguatge, la fraseologia i la semàntica, en una barreja de valenta impuresa que vol ser, per damunt de qualsevol altra consideració, eina idònia de comunicació amb nosaltres, receptors naturals del seu treball i, en gram mesura, la seva gran justificació final.



  
El 17 de maig, com a acte de cloenda de l'exposició, es projectarà el curmetratge associat al llibre de haikus de Rosa Torrent (Olot, 1959) "A casa", que troba, en les fotografies de Pep Sau, la seva dimensió plàstica més natural, i el vehicle perfecte per mostrar, en equilibri amb la paraula, la gran força i l'enorme lluminositat dels paisatges de la Garrotxa, i de les comarques veïnes, que els autors del llibre coneixen des que hi van néixer i on s'hi troben, realment, com  "A casa".






Ben natural és també el vi que, per gentilesa de Vinyes dels Aspres, t'acompanyarà quan assisteixis a l'acte inaugural d'aquesta exposició "Pòsit" de Pep Sau, que fa seu, temporalment i física, l'espai expositiu de Bellmirall Pensió, com ha fet seu, també circumstancialment i virtual, aquest espai del meu blog d'avui.




divendres, 28 de març de 2014

Alba Roqueta

 









Fins al dia 7 d'abril la sala d'exposicions de la Capella de Sant Antoni de Torroella de Montgrí conté les formes, els colors i la dinàmica particular dels quadres que l'Alba Roqueta presenta sota el concepte genèric de "En trànsit", en el seu personal joc de fusió creativa entre el fantàstic univers gaudinià i la bellesa intrínseca del món del ballet, en un diàleg original que enriqueix la nostra experiència personal d'aquests dos àmbits temàtics que troben el seu punt de màgica fusió en la superfície pintada de les obres de l'Alba.



Com a continuació natural de l'exposició que va fer, recentment, al Museu Cala Pruna de Pals, l'Alba presenta a "En trànsit", a Torroella,  4 quadres de gran format i 6 obres més petites, de 100x100 cm, per mostrar, plasticament, els encants compartits entre les formes estàtiques de l'arquitectura gaudiniana, de perfils eterns, i la dinàmica pròpia del moviment de la dansa, de perfils efímers, per potenciar el seu punt de trobada natural, per la pròpia sensació mòbil i efímera de les formes gaudinianes, i per la consistència constructiva d'un pas de ballet, que resulta ser també etern en la seva impressió sobre la nostra memòria visual, i, ara, en el gest pictòric de l'Alba, que atura, puntualment, la imatge.



L'Alba Roqueta, que va néixer a Barcelona, va trobar a Castell d'Aro, lloc de residència i de treball, l'espai idoni per desenvolupar un llenguatge plàstic de perfils tant realistes com surrealistes, que sembla fusionar, també, la influència emocional de les geografies que l'han ajudat a ser, la urbana, més realista, de la capital, i la rural, de la terra empordanesa de clàssics perfils surrealistes per climatologia i per diversos referents intel.lectuals que acrediten, a bastament, la tendència.



  
Amant del retrat, per la seva profunditat psicològica i pel treball estrictament plàstic que comporta, l'Alba Roqueta, tracta també, amb professionalitat i sensibilitat, temes de construcció més imaginativa com el que il.lustra ara el seu pas "En trànsit" per la Capella de Sant Antoni de Torroella de Montgrí.