 |
| dibuix claudi |
Del meu pas recent, amb els companys d'Artpirineus, pel GMAC, el Gran Mercat d'Art Contemporani de París, em queda la bona experiència viscuda i el descobriment del treball creatiu dels altres artistes que, en gran nombre, van donar vida a mercat d'art tan important, com l'escultor Christophe, l'home que ocupa avui, per mèrits evidents, aquest blog.
Christophe (París, 1961) es va convertir, des de la seva primera peça de fusta amb elements de ferralla reciclada, en un dels grans representants contemporanis de l'art de l'assemblatge, i no només d'objectes trobats en la seva dimensió material, sinò de les noves idees i de les noves històries surgides de la seva nova condició d'obra d'art, amb l'humor com a còmplice natural de treball de creació tan particular.
En el seu taller, de perfils gairebé alquímics, en Christophe tria, amb experimentada sensibilitat, les eines velles i els fragments de fusta i de ferralla idònis per construïr els nous personatges, les bestioles, els ocells, i les diverses composicions plàstiques que poblen el seu univers artístic i una part important dels seus somnis.
Allunyat de modes i tendències actuals, en Christophe continua, com l'infant que mai no ha deixat de ser, donant nova vida artística a les restes inservibles d'un món industrial d'excessos injustificats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada