Cercar en aquest blog

dissabte, 13 de setembre del 2014

Pilar Perdices en exposició

dibuix claudi








Si passes per Requena (València), o hi vius, no deixis d'acostar-te al seu Museu d'Art Contemporani. Florencio de la Fuente, per contemplar l'exposició "Espais de la memòria", que reuneix, fins al 22 de setembre, un bon nombre d'obres dels últims 40 anys de la pintora Pilar Perdices (Maó, Menorca, 1963), seleccionades pel comissari de la mostra, Joan Gil.


Des dels anys 70, quan la Pilar va abandonar la figuració primera, la seva obra ha estat marcada per un informalisme de trets ben personals que l'ha convertit en una de les representats més fidels i singulars d'aquest vessant creatiu en context cultural català.


En procés de maduració professional, paral.lel al personal, la Pilar Perdices ha anat deixant de banda tot tipus de referències anecdòtiques per centrar la seva energia en la recerca d'una essencialitat que, oculta en el seu propi interior, ha trobat en la tela l'espai ideal per a projectar-se publicament, com a crit vitalista de connexió emocional amb l'existència, i, obviament, amb tots nosaltres, que, contemplant la seva obra des de les nostres mirades particulars, contribuïm a donar-els-hi el seu sentit més autèntic.


Amb llenguatge personal de grafismes assimilables a les notes musicals, les composicions de la Pilar acconsegueixen establir sensibles harmonies entre el signe, el color i la matèria, de la mateixa manera que el gest visceral, d'informal gènesi, troba, en les seves amplies gammes cromàtiques, el contrapunt formal i conceptual més exacte.


Tot i l'orígen introspectiu del seu univers creatiu, com a crit vivencial de perfils solitaris, ammarat d'una certa angoixa existencialista, els "Espais de la memòria" de la Pilar, de blava essencia meditarrània, volen ser paisatges universals per on han de transitar, amb naturalitat, les nostres propies emocions.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada