Cercar en aquest blog

dijous, 26 de juny del 2014

Moviment Situacionista










Ahir em vaig començar a posar en forma amb l'art contemporani a la sessió "Llenguatges i formats artístics/ Actituds i posicionaments crítics", que dirigia l'historiador de l'art i mediador artístic Jordi Ribas Boldú a Can Manyé, Espai d'Art i Creació, d'Alella, en el context d'aquest curs de quatre dimecres consecutius que m'ha de permetre refrescar els meus coneixements sobre una matèria plena de noms i conceptes permanentment revisables, com els relacionats, per exemple, amb el Moviment Situacionista o Situacionisme, que avui ocupa el meu interés i tot l'espai d'aquest blog, entre d'altres coses perquè no és dels que millor conec ni dels que millor recordo.

Resulta que el Situacionisme en qüestió s'oficialitza historicament el 28 de juliol de 1957, quan una sèrie d'intel.lectuals, artistes i escriptors, es reuneixen a Cosio d'Arroscia, sota el lideratge del revolucionari, filòsof, escriptor i cineasta francès, Guy Debord, per constituir-se com a organització d'intel.lectuals revolucionaris contra la dominació capitalista, tot fusionant, politicaments, les diverses ideologies d'esquerres presents des dels segle XIX, i, creativament, els diversos grups d'art avantguardista, com ara la Internacional Lletrista, el Moviment per a una Buahaus Imaginista (MIBI), i l'Associació Psicogeogràfica de Londres, amb l'objectiu programàtic de reviure tot el potencial polític-radical del surrealisme.

Entre els termes que identifiquen l'essència del Situacionisme s'hi troben, per exemple, el "Detournement", o la possibilitat de transformar un objecte capitalista en un altra de dimensió crítica; la "Recuperació", o la incorporació d'idees revolucionaries a la realitat quotidiana; la "Deriva", o la importància de les emocions en la definixció de la realitat urbana; la "Psicogeografia", o la connexió natural entre territori i emoció; i la "Creació de situacions", o la capacitat de crear situacions, previament dissenyades, entre poders fàctics i mitjans de comunicació.



El Situacionisme, que va alimentar fermament l'esperit revolucionari del Maig del 68, es va autodissoldre, l'any 1972, tot i els intents de recuperació que l'any 1972 van conduir a la creació de l'Antinacional Situacionista, de vida efímera.


Encara ara la Internacional Antiteocràtica Insurreccional continua mantenint viva la flama d'aquell historic Situacionisme que, politicament, proposava el comunisme com a ordre social ideal.

http://es.wikipedia.org/wiki/Situacionismo

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada