Cau a les meves mans, per atzar, el llibre de "Rimas y Leyendas" del poeta romantic espanyol, per excel.lència, Gustavo Adolfo Bécquer (Sevilla, 1836-Madrid, 1870), i, resseguint les notes biogràfiques del pròleg, descobreixo que en Gustavo Adolfo Claudio Domínguez Bastida, senzillament Gustavo Adolfo Bécquer per a la història de la literatura espanyola del XIX i, finalment universal, va ser també un dibuixant molt ben dotat, amb gran tècnica i ric món interior de sensibilitat emocional tan exaltada com la que il.luminava el seu món poètic i un univers personal que trobava en l'amor l'única via cap a la felicitat, i en la pintura, el vehicle idoni per mostrar l'inefable de manera molt més autèntica que a través de la literatura. |
| dibuix Gustavo Adolfo Bécquer |
Si Gustavo Adolfo Bécquer dibuxava tan bé és perquè va rebre les influències d'un ambient familiar marcat per la pintura, ja que el seu pare, José Domínguez Bécquer (Sevilla, 1805-1841) va ser un notable pintor de retrats, amant, també, de la pintura religiosa i dels plaers del dibuix i de l'aquarel.la, i amant també, pel que sembla, de la família, ja que, amb Joaquina de Bastida y Vargas, van tenir 8 fills, entre els quals, en Gustavo i en Valeriano (Sevilla, 1833-Madrid, 1870) que també va ser pintor i, sobretot, un destacat retratista, amb obres tan notables com el retrat que va fer d'en Gustavo, que va servir per identificar els bitllets de 100 pessetes, a partir d'un gravat de Teodoro Miciano, de l'Espanya de la segona meitat del XX, de la mateixa manera que es va utilitzar per fer el bust del conjunt d'homenatge al poeta a la Glorieta de Bécquer del Parque de Maria Luisa de Sevilla.
 |
| José Domínguez Bécquer |
 |
| Joaquina Bastida pintada pel seu amrit |
.jpg) |
| Gustavo A B pintat pel seu germà Valeriano |
 |
| Valeriano Domínguez Bécquer |
També el seu oncle, Joaquín Domínguez Bécquer (Sevilla, 1817-1879), va dedicar-se a la pintura, en el seu cas a la de caràcter costumista, de la quea en va ser el gran exponent del corrent sevillà corresponent, tot i que també li va agradar tractar, plasticament temes històrics, creant un món personal que també va influïr en la formació de la sensibilitat pictòrica del jove Gustavo.
 |
| Joaquín Domínguez Bécquer |
Molts dels dibuixos de Gutavo Adolfo Bécquer giraven a l'entorn de la passió amorosa, insatisfeta, que li va despertar la jove Julia Espín, un dels seus grans amors platònics i la seva musa principal, inspiradora, tant dels seus dibuixos com d'algunes de les seves rimes més conegudes.
 |
| Julia Espín |
Tu pupila es azul, y cuando ríes,
su claridad suave me recuerda
el trémulo fulgor de la mañana,
que en el mar se refleja.
Tu pupila es azul, y cuando lloras,
las trasparentes lágrimas en ella
se me figuran gotas de rocío
sobre una violeta.
Tu pupila es azul, y si en su fondo
como un punto de luz radia una idea,
me parece en el cielo de la tarde
una perdida estrella.
 |
| dibuixos Gustavo A B |
Frustrat per diversos amors no satisfets, Gustavo Adolfo Bécquer va acabar casant-se, amb certes presses, amb Casta Esteban y Navarro, amb la qual, tot i tenir nom tan particular, va tenir tres fills, tot i que es va dir que l'últim era fill de la Casta i del seu amant, en un episodin d'infidelitats que encara van complicar més la tempestuoso vida del poeta poc abans ja de morir.
"Tengo el presentimiento de que muerto seré más y mejor conocido que vivo". Va dir poc abans de morir, amb excel.lent visió de futur.
"Todo mortal". Van ser les seves últimes paraules, amb excel.lent visió de present etern.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada