Cercant ahir, via internet, informació sobre l'escultora Mercè Riba, l'autora del conjunt escultòric "Sant Jordi i el Drac" de la Plaça Catalunya de Figueres, trobo, per atzar, el nom d'una altra Riba, la Teresa, curiosament també escultora, amb estil propi, tot i la base figurativa comuna, i lloc i any de naixement també diferents, ja que la Mercè és nascuda a Barcelona l'any 1952, i la Teresa va néixer a Igualada, deu anys després, l'any 1962.
Tot i les diferències, i tot i que no he tingut el plaer de topar-me, espontaniament, amb cap de les obres públiques de la Teresa, ni amb cap altra de les seves escultures de mesures més reduïdes, en espais expositius tancats, li dedico el meu article d'avui, content d'haver descobert el seu món creatiu, i feliç, alhora, si serveix perquè tu el descobreixis també, o perquè el revisis ara, si ja el coneixies abans.
La Teresa va néixer naturalment dotada per a les Belles Arts , tot i que, interessada també per la biologia i el món de les bestioles, no va decidir estudiar la carrera artística fins que va aprobar l'examen corresponent, entenent la circumstància com un senyal inequivoc que aquell havia de ser el bon camí, com la posterior pròpia experiència de vida professional ha demostrat, després d'obtenir la llicenciatura en l'especialitat d'escultura a la Facultat de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, amb important tasca docent paral.lela com a professora d'escultura i dibuix a l'Escola Municipal d'Art Gaspar Camps d'Igualada, i d'història de l'art a l'acadèmia Feli, i, encara, com a membre de jurat de diverses convovatòries.
La Teresa Riba estima la figuració perquè li permet mostrar, amb la senzillesa d'un gest, tota l'emoció d'una vida humana que troba la seva millor expressió a través dels nens i adolescents que, sovint, donen sentit a tot un treball escultòric que va del fang, o d'un primer dibuix, al bronze, tot i que també contempla la pedra i el ferro.
La Teresa troba els seus models observant la realitat que l'envolta, i els tradueix, en la seva dimensió tridimensional, en formes tan naturals com efectives, i textures rugoses que fan que la seva obra sembli inacabada quan, de fet, és, sobretot, viva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada