LA
TERCERA PORTA
Assegut a terra amb les cames
creuades.....
Mentre es mirava les portes es
preguntava si havia tornat al present o si mai no s’havia mogut..... Va
intentar recordar..... va recordar que s’havia aixecat i havia caminat cap a la
porta, l’havia obert i l’havia creuat..... però no recordava haver tornat.
Recordava com havia marxat, però no com havia tornat.....
Intentava recordar quan va
sentir un soroll, va girar el cap i va veure com s’obria la porta número 8. Una
dona va creuar el llindar i es va dirigir amb decisió cap a la porta número
9..... ni tan sols es va adonar que havia algú a l’habitació:
Home:
Ei!, hola!
Dona:
Hola!..... No m’havia adonat que estaves aquí. Ets nou?
Home:
Més o menys..... però ja he creuat dues portes!
Dona:
I has aconseguit sortir de totes dues?..... Que bé! Felicitats!
Home:
Què vols dir amb això?..... que potser a vegades no es pot sortir?
Dona:
Home, això va com va..... depèn de tantes coses!
Home:
De quines coses?
Dona:
Doncs, no sé..... del desig de sortir, de la força de voluntat, de les ganes
d’aprendre, d’allò que busques, d’allò que trobes..... no sé, depèn d’un mateix.
Home:
Tu has creuat moltes portes?
Dona:
Ara anava a creuar l’última.
Home:
Ah, vaja !..... Et puc fer una pregunta?
Dona:
És clar !..... tens tot el dret a preguntar, i jo, si no vull contestar, tinc
tot el dret a no contestar..... això dependrà de la pregunta que em facis.
Home:
Com vas arribar al laberint?
Dona:
Em van contractar com a dona de la neteja.
Home:
Com a dona de la neteja?
Dona:
Sí..... em van contractar un parell d’hores al dia per netejar aquesta
sala..... un dia vaig sentir curiositat i vaig entrar per la porta número
1..... em va agradar i vaig decidir que cada dia, desprès de netejar la sala,
entraria per una porta.
Home:
Has creuat les portes per ordre?
Dona:
Sí.
Home:
Per què?
Dona:
Perquè vaig prendre aquesta decisió.
Home:
Ja !, però, per què?
Dona:
Tenia els meus motius.....
Home:
Perdona, no et volia incomodar.....
Dona:
Tranquil, no passa res, ja t’havia dit que si no volia no et contestaria.....
potser algun dia et contestaré, o potser no..... en realitat t’hauria de donar
les gràcies, perquè, de tant en tant, m’agrada comprovar que puc dir NO sense
que això esdevingui un mal rotllo amb l’altra persona.
Home:
Sí..... a vegades és molt complicat això de les preguntes i les respostes.....
Dona:
Sí..... alguns temes són difícils de tocar..... No sé, en realitat penso que
n’hi ha preguntes que no s’haurien de fer..... És una qüestió de confiança i
respecte envers l’altra persona.
Home:
Confiança i respecte?
Dona:
Sí, s’ha de respectar la intimitat de l’altra persona, vull dir, s’ha de
respectar allò que l’altra persona considera que és la seva intimitat.
Home:
I la confiança?
Dona:
Bé..... al llarg d’una relació, molt sovint ens preguntem si confiem en l’altra
persona, però poques vegades ens preguntem si l’altra persona confia en
nosaltres..... Vull dir, el que penso és que quan una persona ens vol explicar
alguna cosa sempre troba el moment i la manera d’explicar-ho (si hi ha respecte
i confiança)..... Però si no t’ho vol explicar i li preguntes pot, o bé, dir-te
que no vol donar una resposta, la qual cosa vol dir que sent que tu li tens
confiança i respecte, perquè aquest NO no farà malbé la vostra relació..... o
bé, et dirà una mentida, la qual cosa demostra que no hi ha ni confiança ni
respecte, perquè una mentida no és una altra cosa que una reacció de por.....
normalment por a la reacció de l’altre.
Home:
Les reaccions..... són tan imprevisibles !
Dona:
Sí que són imprevisibles..... però a vegades la imprevisió ens pot sorprendre
d’una manera molt agradable..... el que passa és que en aquesta mena de
sorpresa no pensem gaire sovint..... Ara, m’hauràs de perdonar, però he de
marxar, perquè avui volia creuar dues portes.
Home:
D’acord. Que et vagi bé !
Dona:
Vols venir amb mi? Creuaré la porta número 9.
L’home va mirar la porta
número 9 i va acceptar.
En creuar el llindar de la
porta la dona va dir: “Vaja!, quina
platja més bonica!”. L’home se la va mirar confós:
Home:
Platja?..... però si és una ciutat, plena de gent i cotxe !
Dona:
Una ciutat?..... És maca?
Home:
.....encara no ho sé.....però, com pot ser?
Dona:
El gos no et va dir què li havia dit la bruixa sobre el que hi ha al darrera de
les portes?
Home:
Sí..... el que hi ha darrera de cada porta és diferent per a cada persona.....
però pensava que si anàvem junts.....
Dona:
El fet d’anar junts no implica que puguem veure o gaudir les mateixes
coses..... Podem anar junts però cadascú és cadascú..... Per sort!..... la
realitat pot ser molt diferent per a tu o per a mi..... però encara que fos la
mateixa, vull dir, que fos molt semblant, potser tu gaudiries d’unes coses i jo
d’unes altres.
Home:
Per exemple?
Dona:
A veure..... si, per exemple, tots dos estiguéssim a la platja, potser tu
gaudiries prenent el sol i jo gaudiria banyant-me..... tots dos gaudiríem del
fet de ser a la platja, però per motius diferents..... És clar que, encara que
gaudíssim de coses diferents, el cert és que també gaudiríem de la companyia de
l’altra persona, i això, per si sol, ja pot arribar a ser molt agradable!!
Home:
Ah!, és clar!..... Escolta una cosa, com saps que conec el gos?
Dona:
Perquè me l’he trobat a la porta número 8.
Home:
I t’ha parlat de mi?
Dona:
M’ha parlat de moltes coses i de molta gent.
Home:
I com saps que jo.....
Dona:
No et mengis tant el coco, home!.... Tant és això!!..... Ara em vaig a banyar
una mica, si vols ens trobem després al restaurant que hi ha al final de la
platja..... bé, del carrer.
La dona es va treure les
sabates i va creuar el carrer, després es va submergir en uns edificis i va
començar a nedar.....
L’home se la va mirar una
estona..... va somriure en veure-li el cabell mullat..... va pensar que era una
dona molt maca i va tornar a somriure.
Passejava per la ciutat sense
parar massa atenció a res. “La dona li
havia dit la veritat sobre el que hi havia darrera de la porta?..... De fet
semblava que nedava, i se li van mullar els cabells..... però era tot tan
estrany!.....”
Anava a creuar cap a l’altra
vorera quan va notar que algú li agafava pel braç mentre l’escridassava: “Ei!. Que no ha vist el senyal de perill?
Aquesta zona és per a les embarcacions, està prohibida l’entrada de banyistes
!!”.
Va mirar al seu voltant: Cap
embarcació, cap platja..... Era a l’entrada d’un pàrquing, en la rampa d’accés
per a cotxes.....
Cansat i desorientat
(físicament, psíquica i emocional) va pensar que el millor seria començar a
passar cap al restaurant.
Diferents
realitats..... les mateixes zones de perill..... però cadascú les viu des de la
seva realitat (cotxes o embarcacions)..... Diferents realitats en un mateix
espai i en un mateix temps?..... Pot ser
una ciutat submergida?..... Quan et toques dins de l’aigua, pots notar si estàs
mullat?.....
Quan va arribar al restaurant
es va adonar que just al costat hi havia la porta del laberint.
Va mirar totes dues portes.
Va recordar les paraules de la
bruixa: “El que hi ha darrera de les
portes és diferent per a cada persona..... i és diferent en cada moment”.
Va recordar les paraules de la
dona: “.....i has aconseguit sortir de
totes les portes?”.
Va pensar: “Què he de fer?, he de tornar al laberint o,
al contrari, he d’anar al restaurant i retrobar-me amb aquella dona?”.
Va tornar a recordar les
paraules de la bruixa i les paraules de la dona.
Va tornar a pensar: “Si creuo la porta del laberint potser
després no tornaré a veure la dona..... però si vaig al restaurant potser
després no trobaré la porta del laberint.... Què he de fer?
Va badar durant una llarga
estona..... Què he de fer?.....
Mentre badava, fent-se la pregunta una i altra vegada, les dues portes van
desaparèixer.....
.....Sí, una altra vegada
havia oblidat aquella pregunta tan ximple: Què
vull fer jo ara? Què em ve de gust en aquest moment?
CAP
PORTA
Cap porta.....
.....Va sentir el
bloqueig..... cap porta..... No podia anar endavant..... cap porta..... No
podia anar enrere.....
.....Va sentir cansament.....
Cap porta.....
La dona va passar pel seu
costat sense dir res..... va anar cap al lloc on hi havia hagut la porta del
restaurant, va fer un moviment amb la mà esquerra (com si obrís una porta) i va
desaparèixer.
Va pensar en les paraules que
la bruixa li havia dit al gos: “La durada
de l’estada dins del laberint depèn d’un mateix”..... Va pensar en les
paraules de la dona: “i has aconseguit
sortir de totes les portes?”.
Va mirar cap al lloc on havia
desaparegut la dona. Involuntàriament va repetir: “depèn d’un mateix”..... aleshores va cridar: “Vull sortir d’aquí!!”..... i en aquell moment es va adonar que
estava en una habitació amb dues portes..... les va mirar..... i les va
reconèixer..... eren les portes que havien desaparegut: la porta del restaurant
i la porta del laberint.....
Només dues portes.....
Estava clar, l’única manera de
sortir d’aquella habitació era prendre una decisió..... Va sentir el
bloqueig..... va sentir el cansament.....
Es va adormir..... va somiar
que s’agafava els dits amb una porta.....
Bloqueig...cansament...bloqueig....estic bloquejat!!!
DUES
PORTES
.....Seguia bloquejat.....
.....Entre dues portes.....
.....Va colpejar amb totes les
seves forces la paret que
l’envoltava..... Es va adonar que no era una paret, sinó un mur..... Es
va adonar que no eren maons, sinó sentiments.....
Va intentar raonar..... en
altres ocasions els raonaments lògics havien estat una bona defensa (o un bon
atac) contra els efectes arrasadors dels sentiments.
Va intentar raonar..... però
no va trobar la lògica enlloc.
Estava tan esgotat que es va
tornar a dormir.
Va somiar amb el gos..... Va
somiar que el gos llençava la moneda..... Va veure com s’enlairava la
moneda..... mentre pujava donava voltes sobre ella mateixa..... Anava
pujant..... pujava..... va pujar durant una llarga estona..... Va desaparèixer
entre les estrelles.....
Quan va despertar encara
recordava el somni..... Què volia
dir?..... Aleshores va recordar les paraules de la bruixa: “Les coses poden tenir un significat o estar
mancades d’ell”.....
Va intentar oblidar-se’n del
somni. Va tornar a mirar les dues portes i va arribar a la mateixa conclusió
que abans: L’única manera de sortir d’aquella habitació era prendre una
decisió.
Va mirar les dues portes: La
porta del restaurant i la porta del laberint..... Va dir: “No vull escollir una de les portes..... vull creuar totes dues!!”
Va caminar cap a les portes, a
poc a poc, les va mirar i, aleshores, es va adonar que no eren dues portes.....
sinó una porta amb dues ales: Les va empènyer amb decisió i va aparèixer la
sala de les portes..... Hi havia una dona fent la neteja.....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada