Perdut en la complexitat del Laberint de la Mar, he deixat de publicar en el blog, per lamentable dispersió intel.lectual, dos capitols situats entre la tercera i la quarta porta, breus, però fonamentalas per entendre la continuïtat natural d'aquest relat de la Mar García de Sola.
Es tracta dels capitols titulats "Cap Porta" i "Dues Portes" que ja he adjuntat al final del capítol corresponent a la Tercera Porta, però que publico ara, de manera independent, perquè tinguis consciència de la seva existència i els contemplis, després, en el context general de narració tan calidoscòpica, en la seva justa ubicació.
CAP
PORTA
Cap porta.....
.....Va sentir el
bloqueig..... cap porta..... No podia anar endavant..... cap porta..... No
podia anar enrere.....
.....Va sentir cansament.....
Cap porta.....
La dona va passar pel seu
costat sense dir res..... va anar cap al lloc on hi havia hagut la porta del
restaurant, va fer un moviment amb la mà esquerra (com si obrís una porta) i va
desaparèixer.
Va pensar en les paraules que
la bruixa li havia dit al gos: “La durada
de l’estada dins del laberint depèn d’un mateix”..... Va pensar en les
paraules de la dona: “i has aconseguit
sortir de totes les portes?”.
Va mirar cap al lloc on havia
desaparegut la dona. Involuntàriament va repetir: “depèn d’un mateix”..... aleshores va cridar: “Vull sortir d’aquí!!”..... i en aquell moment es va adonar que
estava en una habitació amb dues portes..... les va mirar..... i les va
reconèixer..... eren les portes que havien desaparegut: la porta del restaurant
i la porta del laberint.....
Només dues portes.....
Estava clar, l’única manera de
sortir d’aquella habitació era prendre una decisió..... Va sentir el
bloqueig..... va sentir el cansament.....
Es va adormir..... va somiar
que s’agafava els dits amb una porta.....
DUES
PORTES
.....Seguia bloquejat.....
.....Entre dues portes.....
.....Va colpejar amb totes les
seves forces la paret que
l’envoltava..... Es va adonar que no era una paret, sinó un mur..... Es
va adonar que no eren maons, sinó sentiments.....
Va intentar raonar..... en
altres ocasions els raonaments lògics havien estat una bona defensa (o un bon
atac) contra els efectes arrasadors dels sentiments.
Va intentar raonar..... però
no va trobar la lògica enlloc.
Estava tan esgotat que es va
tornar a dormir.
Va somiar amb el gos..... Va
somiar que el gos llençava la moneda..... Va veure com s’enlairava la
moneda..... mentre pujava donava voltes sobre ella mateixa..... Anava
pujant..... pujava..... va pujar durant una llarga estona..... Va desaparèixer
entre les estrelles.....
Quan va despertar encara
recordava el somni..... Què volia
dir?..... Aleshores va recordar les paraules de la bruixa: “Les coses poden tenir un significat o estar
mancades d’ell”.....
Va intentar oblidar-se’n del
somni. Va tornar a mirar les dues portes i va arribar a la mateixa conclusió
que abans: L’única manera de sortir d’aquella habitació era prendre una
decisió.
Va mirar les dues portes: La
porta del restaurant i la porta del laberint..... Va dir: “No vull escollir una de les portes..... vull creuar totes dues!!”
Va caminar cap a les portes, a
poc a poc, les va mirar i, aleshores, es va adonar que no eren dues portes.....
sinó una porta amb dues ales: Les va empènyer amb decisió i va aparèixer la
sala de les portes..... Hi havia una dona fent la neteja.....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada