A la Lourdes Fisa (Corbera de Llobregat, Barcelona, 1964) li plau més fer propostes eutòpiques, pensant en un món millor, que utòpiques, centrades en un no-món, d'acord amb el significat grec de la paraula "outopia", que vol dir "no-lloc" o "lloc imaginari", i el d "eutopia" que vol dir "lloc bo", paraula que ha utilitzat, justament, com a títol de l'exposició que inaugura demà, dimarts, 3 de desembre, a la Galeria Vanguardia de Bilbao, on la podràs contemplar, eutopies i utopies al marge, fins al 21 de gener de l'any que ja ve.
Amb la seva particular "Eutopia" de perfils plàstics, la Lourdes estableix connexion emocionals directes amb la reflexió que el pensador, humanista i escriptor anglès Thomas More (Thomas Morus (llatí) o Tomás Moro (castellà)) mostrava en el seu llibre Utopia ( en llatí: Libellus...De optimo reipublicae statu, deque nova insula Vtopiae), on, connectant, també, amb les idees de Sócrates que exposava Plató en la seva obra "La República", s'albirava la possibilitat, més utòpica que etòpica, d'estructurar la realitat social de manera més justa i equitativa, responent a una necessitat humana que, tot i ser ancestral, no havia trobat fins al segle XVI aquella primera formulació seriosa,.tot i el seu caràcter imaginari, continguda en el llibre de Moro.
Thomas More parla d'una comunitat pacífica establerta a l'Illa d'Utopia, una geografia creada artificialment pels seus habitants d'acord amb les directrius del rei Utopo, en forma de mitja lluna i badia interior, on s'hi han erigit 54 ciutats-estat, amb Amaurota (sense murs) com a capital, al bell mig del territori, amb un sistema polític pre-democràtic basat en el vot popular i en mecanismes de control de la possible tirania, i un sistema de treball basat en l'agricultura i en tot tipus d'oficis, amb especial preocupació pel desenvolupament de les facultats creatives de l'home, fomentant l'aprenentatge de la música, la lectura, la conversa o dels jocs matemàtics, per mantenir vius els engranatges de la intel.ligència en qualsevol de les seves manifestacions.
Per evitar el gran abisme tradicional entre cultura rural i cultura urbana, s'obligava la població a viure, alternativament, les experiències pràctiques d'un àmbit i de l'altra, de la mateixa manera que les cases eren totes iguals, amb una porta que donava a l'hort i l'altra al carrer, i especial preocupació per la seva ubicació geogràfica idònia, la seva ventilació i la seva lluminositat.
Tot i la bellesa del seu pensament, Thomas More, va ser condemnat a mort per la seva oposició als tripijocs legals del rei Enric VIII, que pretenia convertir-se en el cap visible de la nova Esglèsia Anglicana i divorciar-se de la seva esposa Catalina de Aragón, i va ser, finalment, decapitat el 6 de juliol de 1535, per ser considerat, posteriorment, primer beat, i, finalment, sant.
Habitant conceptual de l'Illa d'Utopia, en la seva dimensió més etòpica, i, per tant, més possible que només imaginària, la Lourdes Fisa, dissenya, en formats, suports i tècniques ben diverses, aquesta nova illa somiada, aparentment impossible, que, tot i no existir encara, seia bo que algun dia existís realment, per donar sentit a aquesta nou món d'igualtat i justícia que ara necessitem més que mai.
Lourdes Fisa continua solcant, fisicament i espiritual, la superfície de la vida, tot detectant els seus impulsos més profunds, en un temps-sense temps, tan etern com efímer, que rotura en la seva memòria, que és també col.lectiva, els rastres del desig d'entendre la realitat que l'envolta, per millorar-la en la mesura que li correspon, mentre converteix en bellesa plàstica, el seu crit contingut d'atenció existencial, i ens convida a participar, còmplices naturals, en la seva aventura vital.
http://www.lourdesfisa.com/
http://www.galeriavanguardia.com/lang/es/index.php
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada