Cercar en aquest blog

dilluns, 18 de novembre del 2013

Núria Bolívar













Tot que recorda haver viscut una infantesa determinada, significativament, per l'encant dels llapis, dels retoladors, dels bolígrafs, de les ceres, de les aquarel.les i de papers i llibretes, la Núria Bolívar, que des d'aleshores fins a l'any 2006, no havia parat de pintar, en treball de creació d'experimentació constant amb tècniques, matèries i conceptes diversos, no va ser fins a l'any 2008 que va començar a definir el seu univers plàstic personal, i fins a l'any 2010 que ja va començar a sentir que ja el podia mostrar publicament, en exposició, conscient de la seva consistència i de la coherència del seu llenguatge.


Nascuda a Sevilla de pares catalans, aquella infantesa pre-artística de la Núria va transcòrrer entre Sevilla i Calella de la Costa, per continuar el seu camí vital instal.lada, ja des dels 9 anys, a Catalunya, i, ara, definitivament, a prop del Montseny, des d'on continua desenvolupant la seva passió creativa, centrada, més enllà dels referents de paisatge extern, en mecanismes de pulsió interior que determinen expressions íntimes de l'ànima, que tot i la consiència intel.lectual que les acompanya, sovint s'escapen del control de la ment, amb resultats gràfics i conceptuals que sorprenen, més d'una vegada, la pròpia autora.


La Núria Bolívar, que prefereix crear que recrear, tot i el risc que aquest procés comporta, ha anat arribant a la consciència del seu profund èsser artístic gràcies al descobriment espontani del seu gest més personal, a partir, al marge de petits episodis d'aprenentage tècnic professional, de l'experimentació pràctica de curiosos procediments de generació d'imatges, sorgides, per automatisme visceral, de la transformació progressiva d'un retall de diari, del pòsit del cafè, o d'un fragment de la pàgina d'un llibre estimat ,o d'algun dels seus pròpis escrits, que li permeten integrar, en una sola unitat plàstica, la seva dimensió més intel.lectual amb els aspectes més incontrolats i lliures de la seva ment.


La Núria, que pensa pintat i escrivint, pinta mentre pensa , i escriu mentre pensa que pinta, reflexiona, sistematicament, sobre la condició humana en la seva més essencial contradicció, entre la raó profunda dels seus mecanismes interiors i la seva projecció externa, en contacte directe amb el paisatge huma i físic que l'envolta, tot pretenent, paral.lelament, despertar, en nosaltres espectadors, plaers visuals tan intensos com la mateixa necessitat d'intentar plantejar-nos els seus mateixos dubtes existencials, tot descobrint, també, algunes de les respostes intuïdes.



 Si et plau compartir les experiències vitals, en la seva dimensió visual, entre grafia literària i taca plàstica, amb alguns particulars efectes creatius del foc, de la Núria Bolívar, només cal que t'acostis al Restaurant Mas Pi de Verges, l'espai gastrocultural del qual estarà ocupat per les seves pintures fins al 31 de desembre, en el context del cicle d'exposicions dirigit pel també pintor Jordi Bofill, gràcies al qual jo també vaig poder mostrar la meva obra pictòrica, i vaig poder participar, al costat d'en Jordi, de la Núria i d'alguns artistes més, en la creació d'un quadre conjunt a Pals, que ara està exposat permanentment en una de les estances del Mas Pi.



http://www.talentyart.com/entrevistas/nuria-bolivar-soy-de-las-que-piensa-que-es-mejor-crear-que-recrear

http://maspiart.blogspot.com.es/

http://artisensacions.blogspot.com.es/



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada