Cercar en aquest blog

divendres, 29 de novembre del 2013

DelicARTessen 12

 












La Galeria Esther Montoriol (Diputació, 339. Barcelona) ha inaugurat avui l'exposició DelicARTessen 12, la dotzena edició d'aquesta tradicional proposta artística en ambient de festes nadalenques, que t'ofereix la possibilitat de contemplar i, naturalment, adquirir, un bon nombre d'obres d'art de petit format, d'un bon nombre d'artistes de gran format, que pinten, fan escultures o fotografies, i dibuixen la vida, delerosos d'estimular les teves emocions amb tanta intensitat com veuen trasbalsades les seves mentre treballen, seguint la força d'un instint creatiu dificilment controlable.




Troba a DelicARTessen 12, fins al 10 de gener de 2014, l'obra d'art idòni per a convertir-se, també, en regal ideal de Nadal Cap d'Any o Reis.

http://www.montoriol.com/

dijous, 28 de novembre del 2013

El Cafè del Museu

El Cafè del Museu de Lleida et proposa participar en un concurs fotogràfic, anomenat A4, amb la voluntat de difondre les millors imatges participants a través de les xarxes socials, i exposar-les, també, a l'espai de la cafeteria.


Pots fer arribar una sola fotografia, la que et sembli més especial i de la temàtica que més et plagui, en blanc i negre o en color, impresa en format A4 (210x297 mm), al Cafè del Museu, portant-la, directament, a la cafeteria, on s'hi aniran exposant, setmanalment, en grups de 4, perquè els propis clients les valorin fins arribar a determinar la guanyadora que es penjarà al facebook del Cafè del Museu (http://www.facebook.com/cafedelmuseu)


El concurs estarà vigent fins a després de Reis, però, hi participis o no, sempre tens també la possibilitat de visitar aquest magnífic Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal, en la nova seu creada l'any 2007 com a únic contenidor arquitectònic del patrimoni arqueològic procedent de l'Institut d'Estudis Il.lerdencs, hereu del fons de l'antic Museu d'Antiguitats, creat l'any 1968, i de la riquesa artística que havia conformat l'antic Museu Diocesà, fundat l'any 1893.


El Museu de Lleida estudia, documenta, restaura, conserva i posa a la teva disposició aquest ric patrimoni col.lectiu, perquè el coneguis, en gaudeixis, el valoris i l'estimis, convençut que entre les seves més de 900 obres en exposició permanent, de la prehistòria a l'era contemporània, en clau arqueològica o estrictament artística, en trobaràs més d'una que desperti la teva atenció i estimuli la teva emoció.

dimecres, 27 de novembre del 2013

Víctor Mira

 


















Víctor Mira (Saragossa, 1949-Seefeld, Alemanya, 2003) va ser un artista genuí, que va viure la pràctica de l'art com a  perllongació natural de la seva pròpia vida, fent servir els estris creatius com a vehicle plàstic de les seves emocions, de les seves obsessions i de tots els seus fantasmes, roturant, sobre teles, papers, i diverses matèries escultòriques, les empremtes sagnants del seu sentit tràgic de la vida, amb el símbol de la creu com a icona fonamental de tot el seu treball de profunda reflexió sobre la condició humana des de la seva pròpia experiència existencial.

Víctor Mira era com un animal creatiu que vivia per l'art i per a l'art amb l'actitut isolada d'un monjo, allunyat de la societat, no perquè no li interessessin els altres, si no perquè, d'aquesta manera, podia veure'ls millor, tot intentant entendre, una mica més, la natura humana.


En Víctor va ser un artista polifacètic que va trobar camins creatius diversos per comunicar-se amb ell mateix i amb el món que l'envoltava, i, tot i la seva formació autodidàctica, va arribar a dominar les lleis del dibuix, del gravat, de la pintura, de la ceràmica, de l'escultura, i, fins i tot, de la literatura, trobant, en la paraula, el complement ideal del seu univers gràfic.


La violència de les seves imatges trasbalsava la sensibilitat d'un sector cultural que, en terra aragonesa d'orígen, i en terra catalana d'adopció i nova formació, no va saber entendre prou la força del seu gest, fins al punt que, exiliat de si mateix, va trobar en terres alemanyes l'espai idoni per al desenvolupament del seu art, en totes les seves facetes.


L'any 2003, poc després de rebre l'honor de ser considerat el millor artista espanyol viu a la fira ARCO,. va morir, atropellat per un tren a la població alemanya de Seefeld, en una circumstància poc clara, que per a alguns va tractar-se d'un suicidi, i per a d'altres, senzillament, d'un malaurat accident.


Ara, 10 anys després de la seva mort, el món de les galeries el recorda amb diverses exposicions com la que s'inaugura demà, dijous, 28 de novembre, a les 19:30h, a la Galeria Ignacio de Lassaletta, amb presentació del crític Vicenç Altaió, en un projecte compartit amb N2 Galeria i Galeria Eude, que perllongarà la possibilitat de contemplar l'obra de l'artista fins al mes de febrer de 2014, de la mateixa manera que també ho podràs fer actualment al Centro de Arte y Naturaleza (CDAN) d'Osca per mitjà de l'exposició "Víctor Mira: El arte como transgresión", d'acord amb el caràcter, essencialment trangressor, de Víctor Mira, a qui també em plau recordar, avui, en el meu blog.


http://www.victormira.com/



Nicolás Müller

La Sala Canal de Isabel II (Santa Engracia, 125. Madrid) presenta, des de demà, dijous 28 de novembre de 2013, al 23 de febrer de 2014, l'exposició, organitzada per la Comunidad de Madrid i La Fábrica,  "Nicolás Müller. Obras maestras" que commemora el centenari del naixement (Orosháza, Hongria, 1913) d'aquest fotoperiodista que, tot i el seu orígen hongarès, consta en la història com a una de les figures fonamentals del fotoperiodisme espanyol des que va visitar Espanya l'any 1947, per instal.lar-se, finalment a Astúries, on va morir l'any 2000, als 86 anys.


Nascut en el sí d'una família de jueus eclèctics en ambient propici a l'absorció de qualsevol influència externa, en Nicolás va rebre la seva primera càmera fotogràfica i una primera ràdio de galena el dia del seu Bar Mitzvah (confirmació de la fe jueva), i d'un primer amor per al món de la ràdio va passar, progressivament, a la gran passió per al de la fotografia, de manera que l'any 1938, quan  va haver de fugir del país per la persecució nazi, tot i que no era practicant, ja tenia un bon bagatge com a fotògraf documentalista amb interessants treballs sobre la situació feudal dels camperols hongaresos.


El forçat camí de l'exili el va portar per França, Portugal i el Marroc, assimilant ambients geogràfics i cultures diverses, per arribar, finalment, a Madrid convidat a fer-hi una exposició per La Revista de Occidente, a la vegada que obria estudi de fotografia on va retratar molts dels grans personatges de la vida cultural espanyola, com ara Ortega y Gasset, Azorín, Pío Baroja, o Vicente Aleixandre, entre d'altres, tot i no oblidar mai el seu interès pel fotoperiodisme amb treballs documentals arreu de les terres espanyoles, amb mirada centrada especialment en els seus aspectes més dèbils, i en els rostres que reflectien aquella sensació de temor que sempre l'acompanyava, com a fugitiu del seu propi món d'infantesa.


Nicolás Müller treballava habitualment amb càmera de gran fomat, amb semi-flash i revelat en un format quadrat que li permetia particulars composicions piramidals, i estructures constructives fidels a la puresa funcionalista dels nous corrents europeus en arquitectura i disseny, i les seves diverses aplicacions gràfiques.



L'exposició "Nicolás Müller. Obras maestras" reuneix 125 fotògrafies en blanc i negre, seleccionades per Chema Conesa, comissari de la mostra, de l'arxiu personal del fotoperiodista, de 14.000 negatius, que la seva filla, la també fotògrafa Ana Müller, ha cedit amb motiu de l'exposició que commemora el centenari del naixement del seu pare.


http://www.lafabrica.com/es/

http://lafabrica.com/es/photogaleria/31/nicolas