Cercar en aquest blog

dijous, 31 d’octubre del 2013

Premi Picglaze Photo Prize

Aquest matí s'ha fet públic el veredicte del jurat de la primera edició del premi de fotografia Picglaze Photo Prize que, per unanimitat, atorga al fotògraf Albert Alsina els 10.000 euros del guardó per la seva fotografia "La tarda", en línia de treball experimental i amor per a la imatge fotogràfica, que es concreta en aquesta instantània que mostra, en silenciosa atmosfera, una dona , que dóna l'esquena a l'objectiu, en context urbà que sembla aliè al seu esperit, en un moment existencial d'ingràvida consistència, que té, tot i la seva particularitat, dimensió universal.



El jurat, compost per Jose Manuel Ballester, Juan José Millàs, Ouka Leele, Eugénio Recuenco, i Jordi Socías, ha seleccionat també 9 obres finalistes que, conjuntament amb l'obra oficialment premiada i la que ha obtingut el premi del públic, seran exposades a Room Mate Hotels, cadena de disseny fundada i presidida per Kike Sarasola, als hotels de Madrid, Barcelona, Nova York, Miami, Buenos Aires, Mèxic DC, Amsterdam i Florència.




L'Albert Alsina Ferrando és historiador de l'art i fotògraf, i treballa com a documentalista, escriu a diversos mitjans, i el.labora curts i documentals.

http://www.picglazephotoprize.com/

dimecres, 30 d’octubre del 2013

Jo, Claudius

 

Tot i que avui, 30 d'octubre, celebro el meu sant en connexió directa amb Sant Claudi de Lleó, soldat romà d'orígen hispanic mort martiritzat a Lleó durant les persecucions als cristians, sempre m'ha semblat més atractiu associar aquest particular nom que porto, des que vaig néixer, gràcies al meu padrí, el tio Claudio, metge, bon dibuixant, gran col.leccionista d'art i bon jugador d'escacs, amb el de l'emperador Claudius I que, curiosament va néixer l'1 d'agost de 10 a.C. a Lugdunum, la capital de la Gàl.lia, i actual ciutat francesa de Lyon (Lion), del mateix nom, en la seva traducció francesa, que el de la ciutat (Lleó) on, malauradament, va morir el màrtir Sant Claudi.

  
Establertes aquestes curioses històriques connexions nominals i mantenint-me, encara, en aquest territori linguístic, cal saber que a l'emperador Claudius se'l coneixia també com a Tiberi, Claudi, Cèsar, August , Germànic, o com a Tiberi, Claudi, Drus, Neró, Germànic, en una fantàstica diversitat de noms que jo havia aprofitat com a a separadors dels meus programes radiofònics quan, entre entrevista i entrevista, o al bell mig de la conversa, apareixien talls de veu trets, pels meus amables tècnics, de la sèrie "Jo, Claudi" produïda per la BBC l'any 1976 en adaptació televisiva del llibre de Robert Graves, amb aquesta successió de noms o amb frases divertides com ara "no es preocupi Claudi", abans d'una entrevista complicada, o "benvingut Claudi, tota la seva família i amics", en moments de presentació del programa o d'introducció d'algun dels convidats.


Tot i que haig de suportar, també, les connotacions negatives d'un nom que vol dir "coix", "mancat"o "dèbil" i que genera el verb "claudicar", encara que la claudicació pot comportar també grans dosis d'intel.ligència i de positivitat, el cert és que l'emperador Claudius va saber governar l'Imperi de manera intel.ligent, demostrant, tot i les seves mancances físiques, molt bon ull en qüestions tant civils com militars, i una gran capacitat intel.lectual per escriure sobre història i investigació erudita, tot i que cap dels seus llibres, entre els quals n'hi ha un que parla sobre el joc dels daus, no s'han conservat i es coneixen nomès per referències d'altres historiadors, de la mateixa manera que sabem també que va voler reformar l'alfabet llatí introduint tres noves lletres (lletres clàudies), dues de les quals havien de representar la u i la i consonàntiques, encara que, finalment, el projecte no va prosperar.


Nomenat emperador per la Guàrdia Pretoriana després de l'assassinat del seu nebot Calígula, va dirigir l'Imperi del 41 al 54 d.C, quan va morir suposadament enverinat amb bolets tòxics per la seva esposa i neboda, Agripina la Menor, amb qui s'havia casat després de manar executar la seva tercera esposa, Mesalina, que també havia dirigit una conspiració contra ell per assassinar-lo.


Que l'emperador Claudius i el màrtir Sant Claudi il.luminin avui aquest blog i part de la nostra vida eterna!




dimarts, 29 d’octubre del 2013

El Taxidermista

Dins el projecte "La memòria de la Plaça", Setba, galeria d'art ubicada en aquest tan privilegiat espai de la ciutat de Barcelona, viatge, aquest any, cap a l'essència de la botiga de taxidèrmia que, durant un segle va ocupar el número 8 de la Plaça Reial, fins al seu tancament, l'any 1991, que va posar el punt i final a la vida d'un establiment, creat per Lluís Soler i Pujol, que va arribar a ser un dels més importants d'Europa.


Setba recupera, any rere any, petites parts de la memòria de la Plaça Reial, implicant, en els seus projectes culturals, les persones del barri i els establiments que han contribuït a dissenyar el paisatge urbà del passat  que es projecta encara en el present.


El viatge cap a l'essència de la famosa botiga de taxidèrmia pren tres rutes particulars, i passa, en primer lloc per la pròpia galeria Setba, on, el 7 de novembre s'hi inaugura l'exposició "El Taxidermista", que reproduiex la mateixa atmsofera de la botiga de Soler i Pujol amb diorames originals, fotogràfies de Toni Catany, Xavier Miserachs, Francesc Català Roca i Pepe Eninas, i obres, connectades amb l'esperit del taxidermista, de Nasero, Miquel Macaya, Carles Piera, Guim Tió i Eduard Palaus.


La segona ruta passa per diversos establiments de la Plaça que mostraran obres de 16 artistes vinculats a Setba, puntualment amb sensibilitat també paral.lela a la taxidèrmia, que han treballat a partir de caps de cartró reciclat.

I la tercera ruta es concreta en diverses activitats paral.leles, com ara la performance de Dansa i Bodypainting que es farà el 19 de novembre, la conferència "Olors i records" que ens oferiran, el 28 de novembre, Núria Viladevall i Eduard Palaus, besnéts de Lluís Soler i Pujol, la projecció, ja el mes de gener de 2014, del documental "El Taxidermista", amb el testimoni de veïns i comerciants sobre botiga tan especial, i, finalment, les visites guiades que s'aniran concretan sobre la marxa de la pròpia dinàmica d'aquest projecte cultural, que fusiona disciplines diverses, tan engrescador.


Encara em veig, ara mateix, aproximant els meus ulls als vidres dels aparadors d'aquesta atractiva i misteriosa botiga, quan, de petit, passejava amb algunes de les meves ties, per la Plaça Reial, en festives tardes de dissabte que formen part de la meva pròpia memòria personal.

Elisenda Albertí passeja per la moda barcelonina

L'escriptora, editora i dissenyadora gràfica, Elisenda Albertí, et convida a passejar-te per la moda barcelonina, en clau literària i plàstica, a través del llibre "Un passeig per la moda" (Editorial Orígens d'Albertí) que es presenta el dimecres, 13 de novembre, a les 19:00h, a la llibreria Jaimes de Barcelona, amb el seu natural contingut textual i un interessant complement visual format per 102 imatges, entre gravats, fotogràfies i anuncis de l'època, que et traslladaran a la realitat de la moda barcelonina des del mirinyac als anys vint, mentre t'explicaran, també, la pròpia història d'una ciutat, i d'una ciutadania, que ha demostrat sempre la seva capacitat d'adaptació, de creació i d'innovació, en el camí de canvi progressiu que s'evidencia en la seva dimensió actual.


Sota l'aparent superficialitat del món de la moda s'hi amaga l'autèntica realitat de tota una societat, i s'hi descobreixen els seus registres intel.lectuals, els seus corrents de pensament, el seu procés de creixement i les actituts socials de cadascun dels moments de la seva història, de la mateixa manera que s'hi detecten les lluites particulars d'alguns col.lectius femenins, com el de les modistes, en aquest cas, per reivindicar la seva qualitat professional en combat directe contra els sastres que veien perillar els seus antics privilegis i el poder que també posseïen per determinar la manera de vestir d'unes clientes que, progressivament, es van desprendre també dels mirinyacs per assimilar la mateixa llibertat de moviment que havien tingut sempre els seus companys masculins, menys sotmesos, historicament, a la tirania de la indumentària.



Guiats per l'Elisenda coneixerem sastres i modistes, entrarem a les botigues de roba i veurem com es vestien els nostres avis i les nostres àvies, i coneixerem, amb més detall, l'emplaçament i la trajectòria de vuit establiments centenaris que encara es conserven o que han desparageut recentment per manca de relleu generacional, pels efectes de l'especulació immobiliària, o pels canvis naturals que s'han produït en el negoci de la moda i en l'actitut de la població.


El llibre t'explica també, entre moltes altres coses, que les modistes treballaven a partir dels vestits en miniatura que rebien de París i Londres, amb les últimes novetats de la moda europea d'aleshores, i que vestien nines amb aquests dissenys per que les clientes poguessin comprovar la seva qualitat, a petita escala, per modificar, facilment, qualsevol detall, i decidir-se, finalment per encarregar aquell vestit presentat sobre aquelles nines que ara ja són preuat objecte dels col.leccionistes d'arreu.


Tot i que no tothom dóna la mateixa importància al món de la moda, el cert és que, la seguim o no, som, entre moltes altres coses, allò que vestim, i que la roba, com a segona pell, projecta també les nostres emocions més íntimes, la nostra sensibilitat, el nostre nivell social, i, en la seva dimensió més funcional, la nostra professió.


http://www.albertieditor.cat/