Cercar en aquest blog

dissabte, 14 de setembre del 2013

Núvols de tempesta








Des que vaig acceptar la proposta de prejubilació que em va fer Catalunya Ràdio, aviat farà ja 3 anys, he anat trobant, progressivament i no sense dificultats, no només un nou ritme de vida, que cada vegada em plau més, si no una percepció diferent de la climatologia, fins al punt d'entendre que el suposat "bon temps" és per a mi autèntic "mal temps", i que en els "núvols de tempesta" jo hi veig fantàstics "núvols de bonança" , i no per deliris mentals paral.les als que animaven les visions del Quixot, si no perquè és en el contrast de grisos d'aquest núvols on hi descobreixo estímuls estètics meravellosos, de la mateixa manera que és en les seves formes on hi veig figures sorprenents que, obviament, sóc incapaç de descobrir en la nitidesa dels cels blaus dels dies assoleiats que tant desitja la majoria dels mortals.


Tot i que el sol i el cel d'avui no justifica el meu comentari blocaire, el cert és que aquesta reflexió celestial i ennuvolada, neix directament de les sensacions que vaig tenir ahir, al capvespre, quan, després de practicar llançaments a la cistella des del punt dels 6'25, amb actitut absolutament zen, observava, comodament assegut a l'Octopus Garden, fantàstic baret ubicat al parc del Litoral de Sant Pol de Mar, no gaire lluny del mar, aquells foscos núvols de tempesta que, tot i la seva densitat, deixaven entreveure la presència d'una lluna, al bell mig del seu camí cap a la plenitut, que il.luminava, subtilment, aquell bonic paratge orfe, aleshores,  de gent, tancada, segurament, a les seves cases, tot protegint-se d'una possibilitat de pluja, que va resultar, finalment, del tot incerta.


Comentava amb en Nico Brunet, pintor i responsable de l'Octopus Garden, aquesta curiosa classificació ètica del temps i la tendència que tenim a deixar de sortir de casa quan amenaça pluja, massa acostumats a la bonança mediterrània i incapaços de veure que l'autèntica bellesa s'amaga en aquells grisos núvols de tempesta, on ahir, entre d'altres imatges, vaig veure, subtils, els personatges del món pictòric de l'admirat Josep Uclès, com a espontani homenatge pòstum a la seva memòria.


Ara, lluny de les obligacions professionals i de les càrregues familiars , passejo lliure quan em plau, i ho faig, amb autèntic plaer, quan plou, perquè la pluja no només no em mulla, si no que em permet disfrutar dels autèntics plaers estètics de la vida, mentre alimento el meu propi món creatiu, com a dibuixant, pintor i comunicador d'emocions.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada