Cercar en aquest blog

dissabte, 6 de juliol del 2013

Joan Magrinyà

 














Em plau comunicar-te que l'ONG MONDVAGAN acaba de treure a la llum el fons filmogràfic de Joan Magrinyà i Sanromà (Vilanova i la Geltrú, 1903-1995), el ballarí català més avantguardista, innovador i de més gran reconeixement internacional, del seu temps, que, entre ball i ball, va tenir temps de fer servir la seva màquina de Super-8, per prendre inèdites imatges dels seus propis moviments de dansa, de les seves coreografies, de l'ambient de treball previ a les funcions oficials, del seu propi àmbit familiar i de les anècdotes viscudes al llarg d'una vida viatjera, de ciutat en ciutat, arreu del món, sorprenent i engrescant públics molt diversos amb la bellesa de la seva plasticitat en dansa.





MONDVAGAN, que n'és la propietària legal, posa aquest petit tresor patrimonial del món de la dansa i del ballet català, format per 123 bobines (104 de petites i 19 en gran format), amb Joan Magrinyà com a gran protagonista, a l'abast de tots els interessats en descobrir aspectes particulars del ballarí, i de totes aquelles persones que sentit passió per aquesta figura del ballet internacional, o pel ballet en general, per motius personals o professionals, com a estudiosos o coneixedors específics de la persona o del seu àmbit creatiu.



Joan Magrinyà, que va ser primer ballarí masculí del Liceu, després de debutar al Teatre Urquinaona com a solista i fins a l'any 1957, quan es va retirar, havia fet també diverses produccions musicals on ballava sol, acompanyat, exclusivament, dels músics, en posades en escena innovadores, per la seva esssencialitat formal i per la seva dimensió estètica, en íntima col.laboració amb artistes d'idees avantguardistes i amb aquella sensibilitat sorgida dels Ballets Russos i de les connexions emocionals amb la realitat parisenca del moment, com Grau Sala que, conjuntament amb Evarist Mora, li va fer els figurins per a la seva "Sessió de dansa".




Salvador Dalí és present també, com a autor del fons escenogràfic, a l'espectacle "Concert de dansa", en el qual també hi van col.laborar posteriorment d'altes artistes, entre els quals, el mateix Joan Miró, que va dissenyar per a Joan Magrinyà, un auster vestit d'Arlequí, amb jaqueta i pantalons arrepats, il.luminat amb pins, lluna i estels, en colors negre, vermell i groc, i el caràcter essencialista i esquematitzant, entre cubisme, surrealisme i magicisme, que també va manifestar en el dibuix que també li va fer per al programa de mà de tant particular espectacle.




Joan Magrinyà, de qui Sebastià Gasch deia que era com una arquitectura mòbil, finalment no va saber adaptar-se prou bé als nous ritmes que el ballet anava imposant, i va anar perdent el seu paper en l'escena internacional, tot i la seva indubtable qualitat i la seva gran aportació al ballet universal de tots els temps, reconeguda, també oficialment, amb la Creu de Sant Jordi (1983), i amb la Medalla d'Or de les Arts del Ministeri de Cultura d'Espanya (1990), per molts dels passos, de les coreografies i de les escenes que trobaràs en aquest fons filmogràfic de Joan Magrinyà que l'ONG MONDVAGAN posa ara a la teva disposició per si t'interessa visionar-lo.



 http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Magri%C3%B1%C3%A0_i_Sanrom%C3%A0

http://www.mondvagan.eu/



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada