Cercar en aquest blog

dimecres, 1 de maig del 2013

Biennal d'Art Contemporani Català 2014

Malauradament la Biennal d'Art Contemporani Català 2014 no es farà per manca dels recursos econòmics que fins ara havien donat vida a les 18 edicions anteriors d'aquesta biennal que va començar a caminar, en itinerància per tot Catalunya, l'any 1977, per veure, finalment, aturada la seva bona  marxa al llarg de 36 anys per la situació crítica que viu l'economia del país, amb conseqüencies negatives directes sobre Canals Galeria d'Art i el seu director, Josep Canals, el motor d'aquesta col.lectiva d'art emergent que no ha aconseguit reunir els 35.000 euros que costava l'esdeveniment.






D'aquesta manera, i només per 35.000 euros, la biennal mès jove i antiga de tot l'Estat Espanyol, posa el punt i final a un admirable projecte de suport a l'art emergent, que ha significat, durant tota la seva llarga història, la coincidència dels interessos de tot un sector de creació plàstica, en el qual, al costat dels artistes participants i seleccionats, s'hi trobaven també, les entitats públiques i privades que li donaven suport, els membres de tots els jurats, el món intel.lectual i tot el públic que hi ha assistit, i els mitjans de comunicació que s'han preocupat, com he fet jo des de les  meves diverses plataformes laborals, de publicitar els seus continguts des dels seus llunyans inicis fins al seu final anunciat en aquests moments.



Tot i la tristor que em provoca la notícia de la mort d'aquesta biennal, de manera especial, per a Josep Canals, que, amb admirable energia, la va engendrar, alimentant-la, sense descans, fins al final, encara em plau dir-te que la Biennal d'Art Contemporani Català 2012, continua, ferma, el seu recorregut itinerant per tot Catalunya, inaugurant-se demà, 3 de maig, al Tinglado 4 de Tarragona, on la podràs contemplar fins al 2 de juny, per passar després per Les Borges Blanques, Mollet del Vallès i Sant Boi de Llobregat.



Invertim els nostres recursos, econòmics i humans, en grans esdeveniments mediàtics, amb protagonistes consagrats, però oblidem aquestes plataformes que, amb evident risc, pretenen potenciar els artistes emergents del present, que han des ser, per llei de vida, els grans artistes del futur, sinò tots, tants, com a mínim, com els que han justificat, fins ara, l'excel.lència de la proposta.



















Tot i que no ha de servir de consol, la tendència de retallar inversions en la creació artística més jove, no és només nostre, sinò que s'evidencia a la resta de l'Estat i l'estranger, provocant en els artistes greus problemes de subsistència com a autèntics desnonants culturals, orfes del suport necessàri per desenvolupar els discuros creatius que determinen, finalment, els nostres trets culturals, la nostra riquesa patrimonial, i la base emocional de la nostra existència.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada