Tot és ja a punt perquè divendres que ve, 15 de març, s'inauguri, a les 19:30h, al Museu Arxiu de Llavaneres, l'exposició de Pere-Màrtir Brasó "De pedres i bèsties", tot seguint el fil argumental determinat pel quadre "De la mateixa pols" que va presentar l'any passat al Col.legi d'A`parelladors de Mataró, tot mostrant, en clau plàstica, entre l'humor, l'amor per la vida, la irònia i la transcendència del quotidià, la certesa de la crua realitat d'una existència humana que ve de la pols, a l'inici del trajecte, per tornar a la pols , al final del camí, sigui quina sigui la seva durada, la seva intensitat, les seves intencions o els resultats ètics i estètics d'aquest trànsit circumstancial que ens fa a tots definitivament iguals, llançats a una involuntària aventura, tan incerta com excitant, marcada per aquesta lleugeresa física i conceptual tan ben expressada per la coneguda màxima llatina "polvus eris et polvus reverteris", que tan haviem sentit quan el llatí dominava el món i la religió les nostres vides, per ajudar a frenar la supèrbia d'aquells èssers humans que creuen ser déus quan no són més que pols, tot i l'alé vital que anima les seves existències, en un context general que inclou la pròpia natura i tots els elements que la formen, animals, vegetals i minerals.
Tot i aquesta consciència de la inconsistència de l'existència, per l'instint animal, disfressat d'intel.lectualitats diverses, que dirigeix les nostres accions, omplim la vida de rastres viscuts amb dinamisme paral.lel al que identifica el treball dels artistes, com en Pere-Màrtir, quan taca, amb negre sobre blanc, la superficie alba del paper o tela, per construïr les arquitectures físiques i emocionals que l'ajuden a trobar sentit a l'existència, a la vegada que li permeten ser l'artista que ha volgut ser en connexió directa amb ell mateix i amb la resta d'una humanitat que li dóna motius constants de reflexió intel.lectual pausada i d'acció plàstica immediata, amb procediments tècnics de mixtura particular, que inclou l'oli, el carbonet, el collage, la taca de café, de vi o de vinagre, o l'esmalt en esprai, per alimentar l'esperit amb ingredients que també alimenten el cos.
No em sorpren gens que en Pere-Màrtir Brasó hagi reproduït, en el díptic de la seva exposició a Llavaneres, un fragment de "The open spaces"(1922) de l'historiador i crític d'art nord-americà John Charles Van Dyke, que diu així: "Quina sensació tan estranya, dormir sota la immensitat del cel, sentir que només pertanys a l'univers. Has retornat al teu hàbitat, al teu entorn original, a la teva herència nativa. Amb aquesta sensació t'arrauleixes en les mantes, satisfet de deixar que les ambicions llisquin i la glòria del món et depassi...Finalment ets lliure..."
A la recerca d'aquesta llibertat primigènia, Pere-Màrtir Brasó continua esclau de la seva fantàstica necessitat de comunicar-se amb el món amb les eines pròpies d'un artista plàstic que fa exposicions de dibuix i pintura i tècniques mixtes, il.lustra, fa logos, cartells, dissenys per al món del tèxtil, portades de llibres i CD's, acudits o còmic, el llenguatge que més estima i que sempre l'acompanya en qualsevol de les seves manifestacions creatives com a substracte conceptual d'un univers personal que també projecta socialment, en clau docent, a públics diversos, com el format per persones en risc d'exclusió social del centre Andana de Mataró, la seva poblaciól de residència actual, als qui ha ensenyat diverses tècniques creatives que poden canalitzar positivament moltes de les seves sensacions, gràcies als seus valors terapèutics, de realització personal i d'enormes satisfaccions estètiques.
http://www.peremartirbraso.com/
http://www.santandreudellavaneres.cat/museu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada