La Marina Berdalet (Barcelona, 1965) que ja fa 12 anys que resideix, vivint-hi i treballant-hi, a la localitat bagenca de l'Estany, trasllada ara el seu amor essencial per les possibilitats d'estructuració de la realitat física i emocional del dibuix, al CACiS (Centre d'Art Contemporani i Sostenibilitat-El Forn de la calç) de Calders, on hi mostra, fins al 9 de maig, l'exposició "Llapis sobre paper".
Sobre un paper de grans dimensions (1'5m x 2m) va fer també, llapis, pinzell i tinta en mà, un dibuix, en viu i en directe, dissabte passat, 2 de març,com a performance complementària a l'acte oficial d'inauguarció de l'exposició, tot mostrant publicament les claus d'un treball creatiu que imita la natura partint, com una planta de la seva petita arrel, d'un primer gest que de manera progressiva i d'acord amb el moviment espontani del seu cos, acaba construïnt tot un entramat linial que conté els perfils naturals primers, les formes abstractes que ha provocat i la pròpia tensió emocional de l'artista que ha animat tot un procés creatiu d'ocupació gestual de l'espai blanc, que troba el seu punt final amb la mateixa naturalitat que havia trobat el primer.
Natural és també que la Marina ocupi ara l'espai expositiu del CACiS, un Centre d'Art Contemporani que projecta la mateixa relació entre art i natura que determina el seu treball, gràcies a la sensibilitat de la Roser Oduber que el va crear l'any 2008 i que continua dirigint-lo com a inicitaiva privada centrada en l'experimentació, la investigació i la difusió de les pràctiques artístiques i culturals, amb la voluntat d'estimular la discussió creativa i la reflexió necessària per crear una nova visió de la realitat, fomentant la sostenibilitat com a estratègia de reforma.
Marina Berdalet es va dedicar a dibuixar el lent i silenciós creixement de les plantes que cultivava a casa seva en una pràctica artística de caràcter essencialment científic que va significar el seguiment gràfic, durant dos anys (1999-2000), des de la plantació de la ceba d'un narcís fins a la mort de la flor, a través de 400 dibuixos que la van portar, posteriorment, a un treball de creació més lliure i de dimensions físiques més grans, on el seu gest vital s'implica, visceralment, amb el de la pròpia natura, tot i que els seus resultats siguin, finalment, més artificials, per artístics, que reals, per naturals.
Marina Berdalet dòna al dibuix el poder de creació que la contemporanitat sembla haver-li negat, enllaçant, per la seva part científica d'aproximació a la natura, amb els estudis botànics del segle XIX, i, pels seus continguts filosòfics, amb qualsevol manifestació cultural que evidencii, en penetrant atmosfera silenciosa, la brutalitat de la vida en la seva brevetat trasbalsadora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada