Referent inqüestinable i destacadíssim de la pintura japonesa de paisatge de tots els temps, Katsushika Hokusai (Edo, actual Tokio, 31 d'octubre de 1760-10 maig de 1849) ocupa el meu blog d'avui perquè amb les seves fantàstiques estampes sobre el mar d'onades gegantines, vull retre homenatge al temporal que, amb ventades espectaculars, contemplo ara des de la terrassa, empetitit per espectacle natural tan potent, a la vegada que admiro, feliç, la seva bellesa d'escuma blanca, talment com si es tractés de qualsevol de les pintures que Hokusai va dedicar, entre molts altres temes, a la força encisadora del mar al llarg del seus 89 anys de vida intensa i productiva com autor d'unes 30.000 obres.
Tot i que la seva vida va ser llarga, malauradament, no ho va ser prou per arribar a assolir l'última veritat sobre la pintura, ja que ell mateix explicava que quan tenia 5 anys ja intentava dibuixar tot el que veia, quan en va tenir 50 ja havia fet milers de dibuixos, tot i que no va ser fins als 70 que van començar a ser reeixits, i als 73 ja va aconseguir aprendre la forma de les coses, dels ocells, dels animal, dels insectes, dels peixos, de les herbes i dels arbres, imaginat-se que cap als 80 ja hauria fet algun progrés notable, que cap als 90 ja hauria pogut penetrar més en l'essència de l'art, que cap als 100 hauria assolit un nivell excepcional, i que cap als 110 cada punt i cada línia dels seus dibuixos tindrien, finalment, vida pròpia.
Quan en tenia 30, morta la seva primera dona, amb tres fills al seu càrrec, i casat per segona vegada, es produeix l'esclat de la seva millor pintura, en una edat d'or que allargaria més de 50 anys, com a gran representant de l'escola Ukiyo-e del període Edo, de la "pintura del món flotant", firmant ja les seves obres amb el nom de Hokusai, quan abans ho havia fet amb noms tan diversos com ara, Shunro, Sori, Kako, Taito, Gakyyongin, Litsu i Manji, de la mateixa manera que va viure en 90 vivendes diferents, amb circumstàncies famíliars adverses, com la mort del seu fill gran i la de la seva segona esposa, el caràcter conflictiu d'un nebot, delinqüent irrecuperable, o alguns problemes físics, com la paràlisi parcial d'un braç, que va fer que la seva filla i alumna preferida O-ei, abandonés el seu marit, un pintor menor, per instal.larse, permanentment, a la casa del pare fins a la seva mort.
Abans de dedicar-se a pintar, Hokusai, va treballar com a venedor de llibres i aprenent en un taller de gravador, trobant ja la formació necessària per dedicar-se, posterioment, al gravat sobre fusta (xilografia) per crear tota la gamma de la pintura Ukiyo-e, en targetes, llibres il.lustrats, il.lustracions d'antologies de poemes, llibres eròtics, pintures a mà, o llibres de notes, reproduInt la vida del seu temps, amb especial sentit de l'humor, o endinsant-se en els seus paisatges, amb el Mont Fuji, com a presència gairebé obsessiva, o aquestes onades que avui il.lustren aquest blog tot cantant la força trasbalsadora del temporal.
A mitjans segle XIX el coneixement de l'art de Hokusai arriba a París i entusiasme als grans pintors impressionistes del moment i, fins i tot, al mateix Picasso, que d'aquelles fantàstiques estampes japoneses en treu l'aliment per a les seves, quan no les afusella directament, tot i que transformades subtilment per la seva habilitat creativa i gràcies al desconeixement general de l'existència d'aquell llunyà artista japonès que les havia parit amb inigualable sensibilitat oriental i amb sàvia tècnica tradicional que només podien posseïr els grans mestres com ell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada