Tot i que la revista American Photography el va considerar, l'any 1935, com a un dels tres millors fotògrafs del món, i tot i ser, efectivament, una de les figures més rellavants del panorama fotogràfic espanyol del segle XX, José Ortiz Echagüe era, per a mi, un perfecte desconegut, fins avui mateix que he tingut la sort de saber de la seva existència gràcies a l'exposició "Nord d'Àfrica" que es pot veure, des d'avui mateix i fins al 21 de juliol, al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), o a través d'un fantàstic llibre-catàleg editat conjuntament pel mateix MNAC, el Museu Universitat de Navarra ( que guarda una part important del seu llegat d'imatges, entre originals (1.000) i negatius (més de 20.000), i La Fábrica de Madrid, fent realitat un del somnis d'Ortiz Echagüe de veure publicat en un llibre tot aquest treball fotogràfic que va fer en terres del Rif, com a experiència fonamental, tècnica, emocional i conceptual, per a tota l'obra posterior feta en les terres espanyoles d'orígen.
José Ortiz Echagüe (Guadalajara, 2 agost 1886-Madrid, 7 setembre 1980), de família de militars, va entrar, l'any 1903, a l'Acadèmia d'Enginyers Militars de Guadalajara, per anar, posteriorment, a la unitat de globus aerostàtics a la Guerra del Nord d'Àfrica, epecialitzant-se en fotografia aèria amb finalitats militars, tot cartografiant el territori per ubicar l'enemic i establir les estratègies corresponents, d'atac i defensa, a la vegada que dedicava les estones lliures, de cap de setmana o de viatges, a fotografiar la realitat que l'envoltava, feta de paisatges naturals, arquitectures locals i, sobretot, dels seus habitants, que va retratar amb mirada respectuosa i amable, en composicions nobles que gairebé els mitificava, molt ben il.luminades i manipulades posteriorment, quan el paper era encara humit, amb pinzell, cotó, o rascador, per aconseguir resultats personals de perfils assimilables al pictorialisme, corrent fotogràfic al qual pertany oficialment, tot i que a ell no li va agradar mai aquesta catalogació que, com el seu nom indica, identifica la fotografia que conté certes intervencions plàstiques alienes a la tècnica fotogràfica més estricte.
L'any 1898 va rebre la seva primera càmera fotogràfica i, des d'aleshores i al llarg de 75 anys, va fer milers de fotografies que revelava ell mateix amb la tècnica del carbó Fresson que li permetia introduïr matisos especials, més contrast, i una qualitat de blancs i negres que, en conjunt, feien inconfusibles les seves fotografies, fruit també d'un treball de gran habilitat, molta paciència i enorme domini tècnic.
Ortiz Echagüe es considerat com el representant de la Generació del 98 en fotografia, per la seva capacitat de captar els trets essencials del caràcter de tot un poble, a través dels seus costums, dels seus vestits i dels seus paisatges naturals i urbans, tot fixant, en els rostres dels seu habitants, la realitat de tota una cultura en un espai i un temps determinats, i amb la complicitat del llenguatge de la pintura que augmentava el rerafons dramàtic, per teatral, de totes les composicions.
L'exposició "Nord d'Àfrica" presenta, per primera vegada, la sèrie fotogràfica completa (78 imatges) que va fer Ortiz Echagüe, com a fantàstic antropòleg gràfic, entre 1909 i 1916, tot i que va viatjar posteriorment al Marroc entre 1964 i 1966, per dedicar-se, en les dècades següents, a retratar la realitat espanyola d'acord amb les tècniques, els conceptes, les sensibilitats i les emocions que va conèixer i desenvolupar en terres africanes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada