Draisiana

Draisiana és el nom que identifica el primer vehicle de dues rodes inventat, l'any 1817, pel baró alemany Karl von Drais, que, com pots veure, li va donar el seu nom, tot i que també s'el coneix com a "laufmaschine" o màquina que camina, doncs aquesta era, realment la seva funció de màquina precursora de la bicicleta de pedals, primer, i de la moticicleta de motor, després, com a primer enginy que permetia el desplaçament tot impulsant la senzilla maquinària amb el peus.

Gràcies a la Draisiana podem gaudir ara, després de successius canvis progressius, formals, conceptuals, estètics i tècnics, de la bicicleta contemporània, con a mitjà de transport (amb 800 milions arreu del món) ecològic, sostenible, sà i molt econòmic, en els seus vessants, laborals, de manteniment o esportius, amb manifestacions multitudinàries i populars com la Volta a Catalunya 2013, que ha viscut avui la seva primera etapa, amb sortida i arribada a Calella, després d'uns 160 km d'esforç intens, que troba també ara la seva perllongació en aquest blog que té la seva sortida a Sant Pol de Mar, lloc de pas de la Volta, i la seva arribada allà on sigui llegit, de la mateixa manera que té també imatges pròpies gràcies a les fotografies que el meu fill, Nils, ha tingut l'amabilitat de cedir-me, amb evident fair-play esportiu.

El meu homenatge avui als ciclistes que he tingut el plaer de contemplar en viu i en directe, en pilot compacte, de perfils cromàtics mil, brogit animal compartit, i dimensio plàstica fantàstica, tot tacant la carretera en serpentejant pinzellada de maillots brillants i cultures diverses, a la recerca d'un premi final que el dopatge algunes vegades enfosqueix, destruïnt la bellesa del quadre creat.

El meu homenatge també als fabricants dels ciclistes de plàstic que van omplir els meus senzills jocs d'infantesa, tot permetent-me crear voltes imaginàries amb l'impuls de les meves pròpies mans que distribuïen ciclistes per damunt de catifes i rajoles, en territori casolà, per donar la victòria final als colors preferits, sense cap mena de problema, de la mateixa manera que, desconsideradament, ciclistes guanyadors i perdedors, sense distinció, van anar a les escombaries quan em vaig fer massa gran per aquests tipus de jocs, tot i que ara, una mica més gran encara, m'agradaria tornar a recuperar-los, per integrar-los a la meva senzilla col.lecció de joguines, com fan altres persones que se'ls estimaven tant com jo i que han sabut conservar-los o que els han col.leccionat, amorosament, com a petites obres d'art.