Cercar en aquest blog

dijous, 21 de març del 2013

Atín Aya

 









Sota nom tan aparentment exòtic com el d'Atín Aya, s'hi amaga la personalitat real del fotògraf sevillà Joaquín Aya Abaurre (1955-2007) mort, prematurament, als 52 anys, després de deixar constància gràfica del seu pas per la terra per mitjà de milers de fotogràfies de la realitat humana que l'envoltava, en la distància curta i en la proximitat del sentiment compartit per a la vida, ennoblint els perfils dels personatges anònims que captava amb mirada sensible, acurada il.luminació, escenografia ben construïda i el desig de fixar històries d'altri, que finalment eren també la seva, amb tots els colors de l'existència, tot i el rigurós blanc i negre de les seves particulars imatges.




La Biblioteca de fotògrafs espanyols PHoto Bolsillo publicada per La Fábrica de Madrid acaba d'enriquir la seva col.lecció amb un nou volum en homenatge a tan notable fotògraf sevillà, un dels grans representants del neorrealisme fotogràfic andalús, síntesi de la tradició del "moment decisiu" bressonià que dóna la màxima importància a l'instant precís que et permet fixar la imatge que persegueixes, inexistent abans o després, i la tradició pictòrica clàssica, per fixar una dinàmica de treball d'excecució més lenta i pausada, sense la pressa habitual del fotoperiodista sotmès, sovint, a la necessitat d'entregar els seus treballs en terminis sempre massa breus.



Atín Aya va entrar en el món de la fotografia l'any 1981 en connexió amb l'agencia Cover, per treballar després per a ABC, Diario 16, Andalucía, i Casa-Vogue, entre d'altres, de la mateixa manera que va publicar diversos llibres com ara "Sevillanos" o "Marismas del Guadalquivir", tot demostrant que no cal viatjar lluny del teu territori, a la recerca d'un determinat exotisme, per trobar interessants exemples de vida en la seva dimensió més quotidiana, si la teva mirada és capaç de superar superficialitats per penetrar, amb el respecte degut, en l'essència de l'existència de les persones i dels ambients, urbans, privats o públics, i naturals, que habiten, projectant-los en fotografies que conserven, intacte, l'aire que van respirar.




Atín Aya, fotògraf analògic, d'acord amb el seu temps,  representa també una manera de ser i de treballar que les noves generacions, en context fotogràfic digital, ni coneixen, ni entendrien, acostumats a la facilitat de fer milers de clics tan àgils com el pensament, per triar, posteriorment, el clic millor, quan el clic de l'Atila era només un i definitiu, després d'haver pensat, lentament, el moment idòni d'excecució, i de revelar-ne, també personalment, el seu resultat final.



Més enllà de la seva obra fotogràfica de reflex antropològic, Atín Aya va saber captar també, en retrats exquísits, la profunda bellesa d'un simple rostre femení de sensualitat infinita, que descobreix els seus perfils professionals més personals, menys coneguts i, possiblement, d'excecució i de projecció pública més truncades per la seva inesperada mort.



http://www.lafabrica.com/es/

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada