En dia de fenòmens astronòmics tan especials, entre el meteorit que ha caigut, imprevisiblement, a Rússia, i l'asteroide 2012-Da-14, que s'ha aproximat, anunciadament, al Planeta Blau, sense causar més incidents que l'espectacle de l'observació del seu pas, allà on hagi estat possible, obro ara l'espai del meu blog als estornells, perquè, en estols multitudinàris, dibuixin imatges, fantàstiques o identificables, en el cel, de la mateixa manera que he permès que ho fecin, anteriorment, els núvols, les esteles de condensació dels avions, les esteles químiques, el sol, la lluna, els astres i els estels, com a espontànis creadors naturals d'una bellesa artística que l'home mai no podrà assolir, empetitit davant de manifestacions naturals tan potents i inconmensurables, de dimensió còsmica primigènia i perfils indefinits.
L'estornell és un ocell passeriforme de la família dels estúrnids que ha experimentat una gran expansió a Europa durant els últims anys, de la mateixa manera que, originàris d'Euràsia, s'han introduït també a l'Àfrica del Sud, Nord-americà, Austràlia i Nova Zelanda, movent-se en grups de centenars i milers d'exemplars, com si fossin un sol cos, gràcies a un sistema d'expansió linial en el que cada ocell es mou en funció dels altres set que té al voltant, per aconseguir, amb la mínima inversió d'energia, que tot l'estol dirigeixi el seu vol cap a la direcció prevista, ja sigui per a l'obtenció d'aliment, la defensa d'algun possible atac exterior, la identificació dels punts de nidificació, o la tria del lloc idòni per passar la nit, funcionant de la mateixa manera que altres espècies animals d'organització col.lectiva similar, com els peixos, el bestiar, o els insectes.
Tot i la bellesa de les curioses formes que creen en els cels mediterrànis, entre octubre i abril, quan s'acosten, en aquestes formacions multitudinàries, a la recerca del clima idòni per passar l'hivern, la seva presència resulta molt perjudicial per als pagesosn de la ruralia, que veuen malmeses les seves collites i atacats els seus arbres fruiters, com a objectius alimentàris primordials, al costat dels insectes, que els estornells devoren amb avidesa, entre cants estridents que també fant insuportable la seva presència, fins al punt que s'organitzen campanyes per eliminar-los, ja que sovint, es converteixen en una autèntica plaga d'efectes devastadors il.limitats.
Si fa un parell de dies et parlava de l'egoisme ètic com a eina de canvi i evolució de l'home, avui, observant la dinàmica vital dels estornells, hauriem de defensar el poder del col.lectiu en front de l'individu, per assegurar la supervivència del grup, tot i que, justamet, la nostra capacitat mental, que ens distingeix de l'instint animal, ens obliga a trobar solucions existencials personals per evitar comportaments gregaris com el dels estornells, que, tot i funcionar com un tot homogèni, capaç de crear tanta bellesa com devastació, mai no coneixeran la poètica del poder de decidir sobre les seves vides, tot i que, en moltes ocasions, puguem conduïr la nostra al fracàs, que, sigui com sigui, serà també nostre, personal i intransferible, fruit d'un acte sublim de llibertat que ens aproxima als déus.
Mare Natura és el millor artista. Però també és implacable i no sempre va en la direcció de les nostres conveniències. Quina de les dues vessants triem?
ResponEliminaAl llarg de la història de l'art la bellesa sempre ha comportat certa lletjor moral, ja que les manifestacions artístiques més subtils sempre s'han identificat amb una classe poderosa, culturalment més preparada però humanament tacada sempre per la sang de victòries militars, en sistemes polítics d'uan tirania insuportable que condemnava les classes més populars a les més absoluta indigència i a la total invisibilitat.
ResponElimina