El manantial

Després de ser rebutjada per dotze editorials, l'escriptora i filòsofa nord-americana Ayn Rand, va aconseguir publicar la seva novel.la "El manantial" l'any 1943, gràcies al bon ull i a la sensibilitat de l'editor Archibald Ogden, de la Companyia Bobbs-Merrill, que va potenciar aquella aventura literària que, en poc temps i gràcies a l'efecte boca orella, va arribar a bon port, aconseguint un gran gran èxit, amb més de 6'5 milions de còpies venudes arreu i les lloances de crítics i lectors en la versió original i en les diverses llengues a les que ha estat traduïda.

La novel.la, que s'havia de dir, en principi "Vides de segona mà", porta, finalment el títol de "El manantial", gràcies a una cita d'Ayn Rand "L'ego de l'home és el manantial del progrés humà", que connectava de manera molt més directa amb el contingut literari-filosòfic d'una novel.la que defensava el valor de l'individu, representat en la ficció literària pel jove i idealista arquitecte Howard Roark, en contra de la col.lectivitat, a la vegada que retia homenatge a la pròpia arquitectura en moments de revolució estètica constructiva especialmente significativa cap aquell funcionalisme que obriria el camí cap a la l'arquitectura moderna que encara anima la construcció actual internacional, de la mateixa manera que aconseguia, tot i tractar-se d'una novel.la, obrir als ulls dels lectors a la realitat d'una activitat professional que fins aleshores no havia tingut cap interès.

"El manantial" va arribar també al món del cinema quan l'any 1949 es va estrenar la pel.lícula del mateix títol, guió de la pròpia Ayn Rand i Gary Cooper, en el paper de Howard Roark, personatge de ficcció que, de fet, es basaba en l'arquitecte real Frank Lloyd Wright, un dels pioners de l'arquitectura funcionalista, en el seu vessant organicista, de fusió natural amb els accidents del paisatge, tan urbans com naturals, representada de manera magnífica en la seva "Fallingwater" (La casa de la cascada), construïda entre 1936 i 1939 a Pensilvania, la seva obra més important, monument nacional i actualment museu, que, curiosament, conté aquest element líquid, la cascada, que la connectava directament amb la força creativa del manantial de la novel.la.

La pel.licula, que vaig tenir la sort de tornar a veure a la tele fa un parell de dies, construeïx una trama de doble tall, entre la novel.la romàntica i el tractat filosòfic, tot enllaçant l'aventura professional d'aquest jove arquitecte idealista que, arriba a l'èxit, després d'un tempestuós camí personal d'oposició radical als canons imposats per la tradició de les escoles arquitectòniques i dels poders fàctics circumstancials, esclaus de la seva ideologia, per imposar la força de la saviesa de l'egoisme ètic que no sols li permet reeixir com a gran arquitecte de la modernitat, sinò que també posa en els seus braços l'amor de la dona que, tot i estimar-lo, des de la primera mirada, se n'havia apartat per no assitir a una hipotètica destrucció que, finalment seria construcció física i emocional integral.

Escena fonamental de la pel.lícula, on es concentra tota la seva càrrega filosòfica i ideològica, és l'autodefensa que fa en Howard en el judici on se l'acusa d'haver destruït un complex de vivendes socials en construcció, que ell havia dissenyat, sense signar-lo, per ajudar un arquitecte inepte, amb el compromís, finalment trencat, que seguissin, fil per randa, les seves directrius, tot argumentant la seva posició ètica fent un al.legat radical a favor de la intel.ligència creativa de l'individu, motor del canvi i de l'evolució humana, en front de les actituts col.lectivitzants que, amb propostes de fals socialisme, posaven l'accent en el valor del criteri de la majoria que, de fet, només es justificava perquè s'identificava amb un nombre més gran de persones, en un vici que continua alimentant les democràcies actuals, basades, naturalment, en el nombre de vots i no en la seva qualitat.

 

Els sincronismes de la vida, s'han tornat a manifestar avui mateix quan, en un parèntesi de la redacció d'aquest blog, he viatjat a Barcelona, entrant, per atzar, en una llibreria, per trobar-me, gairebé a la primera mirada, amb un petit llibret titulat "De la sabiduría egoísta" de Francis Bacon, un dels pares fundadors del pensament científic modern, amb el seu rebuig de la superstició i el seu èmfasi en les proves i l'experimentació, la investigació i l'argumentació racional, que, jo, racionalment he comprat, i que penso llegir immediatament per trasmetre't, aviat, la seva essència.