Casa Amèrica Catalunya, a Barcelona, recupera la memòria de Baldomero Alejos per mitjà de l'exposició "La calma abans de la tempesta" que, a través de 100 imatges en rigurós blanc i negre, mostra una part important de la magna obra, per quantitat i qualitat, d'aquest gran fotògraf peruà que, durant 50 anys, de 1924 a 1976, va immortalitzar la realitat peruana d'Ayacucho tot prenent paradigmàtiques imatges dels seus habitants, just abans de l'esclat de la revolució civíl, protagonitzada per l'aparició dels guerrillers de Sendero Luminoso, que va modificar, radicalment, el ritme de les seves vides, quan no va provocar la mort de molts d'ells i la destrucció de l'equilibri que, tot i les enormes diferències socials, existia fins aleshores.
En Baldomero, de família d'agricultors i pastors, va quedar orfe als sis anys, veient-se obligat, aleshores, a treballar lluny d'Amaupata, on havia nascut el 27 de febrer de 1902, trepitjant raïm, fins que es va traslladar a Lima integrant-se, com a ajudant, a l'estudi de l'artista i fotògraf Diego Goyzueta, al costat del qual va aprendre la tècnica i la sensibilitat necessàries per desenvolupar, posteriorment, instal.lat ja a Ayacucho, el seu propi trajecte professional com a delicat fotògraf destre en el tractament de la llum natural, durant el dia, i en la manipulació, en el taller, a la nit, per aconseguir eliminar qualsevol detall que malmetés la bellesa del conjunt.
Representants de la vida, civil, política, religiosa, esportiva i cultural d'Ayacucho, amb independència de la seva classe social, van posar, hieràtics, davant la mirada indiscreta de Baldomero Alejos que, càmera en mà, els va immortalitzar en les 60.000 fotografies que constitueixen el seu ric llegat, artístic, humà i històric d'aquella vida peruana estable abans de la tempesta bèl.lica que la va destruïr fins a deixar sovint, com a únic rastre reconeixible, les seves instantànies.
Aliè al seu futur, tant com els seus veïns, l'intel.lectual Abimael Guzmán, que va arribar a ser professor universitàri, també va passar per l'estudi de Baldomero, per fer-se, possiblement, la foto d'aquell passaport que li serviria per anar a la Xina per formar-se a l'escola de Nan Kin, de guerrilla maoista, i per tornar, després, cap al Perú, i convertir-se en el líder de Sendero Luminoso, com a capdavanter de la sagnant lluita civíl que va obligar molts dels seus veïns a matar, mentre molts altres hi deixaven la vida.
Baldomero Alejos va dedicar tota la seva vida, fins que va morir l'any 1976, al treball fotogràfic i a la família, la seva dona i els seus cinc fills, amb vida social molt limitada i poca implicació política, tot i la gran dimensió política que la inesperada revolta social del seu país va donar, finalment i malauradament, a unes fotografies que recordaran i recuperaran sempre la memòria històrica de tot un poble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada