Fa 200 anys que el notable escultor, i pessebrista rellevant, Ramon Amadeu, va abandonar temporalment Barcelona, la ciutat on havia nascut l'any 1745 i on, finalment, també hi moriria, en una epidèmia de tifus, l'any 1821, per establir-se a Olot, entre 1809 i 1814, tot buscant refugi en la seva fugida de la Guerra del Francès, per patriotisme pur i dur, i per una amistat amb el rei Carles IV que també va ser decisiva en tan radical decisió que li va permetre, acollit per la família Bolós, reconduir el seu camí personal, a la vegada que trobava, també, en connexió directa amb la realitat rural de la Garrotxa, una nova font d'inspiració creativa que el convertiria en un dels pessebristes de tots els temps més reconegut a Catalunya, al marge del seu treball anterior com a escultor barroc de significatives obres de culte per a esglèsies i particulars.
Ramon Amadeu va donar a les seves figuretes de pessebre els perfils realistes dels habitants de la ruralia olotina, convertint la terracota, amb ànima de fusta, o directament la fusta, policromada posteriorment amb tons austers pels seus ajudants, sota la seva constant supervisió, en material idoni per aconseguir resultats espectaculars gràcies a la fidelitat personalitzada a aquells rostres treballats per la duresa de la terra, que posseïen, també, tota la bellesa espiritual que el drama del pessebre pretenia escenificar, purificant, formalment i conceptualment, aquells excessos del barroquisme de l'època que semblava amagar la veritat essencial de la vida, sota l'artifici daurat de la seva cara epidermis.
Tot i que ja havia modelat algunes figures de pessebre en la seva joventut, no va ser fins aquest contacte amb Olot i amb la Garrotxa que l'Amadeu, als seus 64 anys, es va convertir en el gran productor de figures tan valorades i imitades arreu, tot deixant la seva empremta creativa a l'Escola de Belles Arts d'Olot on s'utilitzaven les seves peces com a models, convertint-se també en un dels grans referents de l'anomenada Escola Olotina, de la mateixa manera que la seva connexió amb la ciutat va fer que s'el conegués també com a "Amadeu d'Olot", fins al punt que molta gent s'habia arribat a imaginar, erroniament, que havia nascut realment a la capital de la Garrotxa.
Si et parlo avui d'en Ramon Amadeu és perquè, mimetitzat amb l'atmsofera nadalenca que m'envolta, jo mateix m'he convertit en una de les seves figures de pessebre, d'idealitzat realisme romantic, i, sobretot, perquè el Museu dels Sants d'Olot li dedica una merescuda exposició "Ramon Amadeu: 200 anys de la seva estada a Olot (1809 -1814) en col.laboració amb el MNAC, que ha prestat sis de les seves obres, i amb la participació de moltes altres entitats que han fet possible reunir les 40 peces d'una exhibició que forma part de la Mostra de Pessebres d'Olot, que celebra el seu 20è aniversari, tot coincidint també amb la XIX Biennal del Pessebre Català organitzada per la Federació Catalana de Pessebristes, que manté eternament viva la flama de la cova divina, al costat de la necessària força terrenal del bou i la mula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada