Cercar en aquest blog

dissabte, 1 de desembre del 2012

Pieter Brueghel el Vell

Tot i que encara falten uns dies per a l'arribada oficial de l'hivern, el cert és que fa un fred que pela  el cos, l'ànima i el pensament, fent que aquest primer de desembre comenci a ser tan congelat, com la tradició mana, tot convertint el meu Sant Pol, en un Sant Pol Nord, més que en el de Mar que li correspon per ubicació geogràfica i temperamental, per donar, també, al meu blog la dimensió freda que li escau, en connexió màgica amb Pieter Brueghel el Vell, el pintor dels paisatges nevats per excel.lència, entre els altres dels temes que va tocar, amb saviesa tal que s'el considera com a un dels quatre grans personatges de la pintura flamenca, al costat de Rubens, Van Eyck i Hieronymus Bosch.




En Pieter, que va ser el primer pintor occidental en donar al paisatge paper principal, per les seves pròpies qualitats formals i conceptuals, i no com a fon de l'habitual temàtica al.legorica a l'us, va ser també l'artista que millor va saber representar la temperatura emocional de les estacions, connectada directament, amb els ritmes tradicionals de la vida dels homes, en íntima relació amb aquesta natura ideal que, en la seva dimensió hivernal significava quietut, descans i reserva d'energies, tot esperant l'esclat primaveral per tornar a exterioritzar la vida.



Poca cosa sabem de la biografia oficial de Pieter Brueghel el Vell, ni tan sols l'any exacte de naixement, tot i que sabent, amb certesa que va morir l'any 1569, en la flor de la vida, entre els 35 i els 45 anys, els estudiosos han deduït que debia néixer cap al 1525, en una població també incerta, tot i que se suposa que debia ser Brueghel, de la qual va pendre el cognom que l'identifica, encara que també s'el conèix per les variants Bruegel o Breugel.



En una biografia del 1609 s'el presenta com a un ignorant dedicat a la pintura còmica, segurament per la seva tendència a pintar grups de camperols en actitut festiva, tot i que, en realitat, debia ser un home amb notable cultura per la seva amistat amb estudiosos, científics i humanistes de l'època, que, com ell, van intentar mostrar la part més humana de la vida, aproximant-se a una realitat popular condemnada a la invisibilitat legendària de les classes socials menys afavorides per la deessa Fortuna.



La història el descriu com a home tranquil, savi i discret, capaç, però, en companyia, d'arribar a ser especialment divertit, fent bromes de tota mena i espantant a coneguts i deixebles amb històries tenebroses de fantasmes, de la mateixa manera que es disfressava de camperol per assistir a festes populars, com ara casaments, fent-se passar per amic o parent llunyà de la família, per dibuixar, a tort i a dret, les seves conegudes escenes plenes de gràcia superficial i profundes referències morals, motiu per al qual s'el conèiex també com a "Brueghel el camperol" o "Brueghel Camperol"


Compromés socialment, Pieter Brueghel el Vell té l'honor d'haver estat també el primer pintor social, en evidenciar els vicis del poder repesentats, pictoricament, per mitjà de la mítica Torre de Babel, entre d'altres escenes de crítica social que, a punt de morir, va fer destruïr, per no complicar la vida dels seus familiars, deixant, però, el fabulós llegat pictòric que, amb paisatges nevats inclosos, ha dibuixat, avui, el meu blog i les meves petjades sobre la neu.


3 comentaris: