Freyr

En context mitològic nòrdic Freyr representava el Déu del Sol Naixent, de la Pluja, de la Virilitat, de la Fertilitat i de la Prosperitat, atributs que gestionava amb la seva particular Espasa de la Victòria que lluitava, independent, volant pels aires, a la vegada que anava sempre acompanyat per Guillinbursti, un porc senglar d'or, que tirava de la seva carrossa amb la força d'un cavall al galop, que li havien regalat els elfs, tot distingint-lo com a Déu favorit i com a un dels més importants del paganisme nòrdic, amb especial incidència en la cultura sueca, com a avantpassat natural dels seus llinatges reials.

Si et parlo avui del gran Freyr és perquè ell és l'orígen de la tradició de l'Arbre de Nadal, ja que, en la fosca llunyania dels temps, els antics habitants de les terres del Nord glaçat celebravem el seu naixement, pels voltants del Nadal cristià, ornamentant un arbre de fulla perenne, en una tradició que van descobrir els primers cristians quan van arribar a aquests territoris del Nord d'Europa, incorporant-la, posteriorment, tot i que d'acord amb les seves pròpies creences, centrades en la figura de Jesús, per honorar, també, el seu naixement, alhora que, retien homenatge als cicles naturals del temps celebrant l'arribada de l'hivern i d'un nou any de renovades esperances de vida futura.

L'arbre mític dels antics habitants de les terres del Nord d'Europa volia representar l'Univers (Yggdrasil), ubicant, a la part més alta, la morada dels Déus nòrdics (Asgard) i el palau d'Odin (Valhalla), i, en la profunditat més fosca de les seves arrels, el regne dels morts (Helheim), a la vegada que, el conjunt, il.lustrava l'eterna connexió entre el cel i la terra, entre la matèria terrenal i la ingràvida subtilesa celestial.

 

La contaminació cultural i religiosa, dirigida tendenciosament o per generació espontània, ha convertit l'arbre nadalenc en fusió màgica de creencies místiques, tradicions paganes, fervors confessionals i esperit festiu, amb la seva forma actual que inclou diversos ornaments com les boles de colors, vermelles al principi, com a transformació de les pomes del Paradís original i d'homenatge a la fertilitat de la Terra; les campanes, alegres i meditatives, alhora; les esotèriques pinyes, de secrets amagats i unitats familiars; les llàgrimes, per acomiadar un any i donar la benvinguda a l'altre; les estrelles, pels Mags i pel firmanent il.limitat; les espelmes, o llums elèctrics, d'il.luminació física i espiritual; els àngels, d'amor, bondat i misericòrdia; els llaços, d'unitat i germanor entre els homes; els ninots de neu, d'homenatge a l'hivern; i, entre d'altres, segons el gust de cadascú, les ferradures, de sort i protecció eterna.

Sota l'Arbre de Nadal, de forma triangular en connexió directa amb la Santíssima Trinitat, s'hi deien diverses pregàries per acconseguir objectius diferents identificats per colors, de manera que les blaves eren de reconciliació; les platejades, d'agraïment; les daurades, de lloança; i les verdes, d'abundor, fortalesa i  amor per la natura.

El costum de l'Arbre de Nadal va ser introduït a Espanya per Sofia Trubestskaya, una dona d'orígen rus casada amb un aristòcrata espanyol que, pel Nadal de l'any 1870, va posar l'arbre al seu palau de Madrid, tot inciant una tradició que, tot i els canvis conceptuals, formals, culturals i confessionals, encara mantenim, amb l'esperança que, pel seu caràcter d'arbre de fulla perenne, ens ajudi a projectar les nostres emocions cap a espais d'infinita presència.