Al marge dels seus intrínsecs valors plàstics, l'obra creativa d'en Miquel Aparici, a qui vaig conèixer ara dèu fer uns 12 anys, quan estava exposant a la Galeria Jordi Barnadas de Barcelona, em va sorprendre perquè, com a tècnica pictòrica, feia servir cafè sobre paper, convertint allò que per a qualsevol altre mortal hauria estat una molesta taca, en la base natural de tot un procés artístic que també s'acostava a la natura a través dels seus habitants més petits, els insectes, entre els quals, la mosca que, possiblement, havia intentant compartir, sense èxit, la gota de cafè que en Miquel protegia, curosament, per escampar-la després, amb subtilesa, tot reproduïnt, amb quatre impressions gràfiques, les seves característiques formals i part d'un esperit instintiu animal que també era el seu.
Quan pintava amb café, tècnica insòlita que ja el distingia universalment , en Miquel, al marge de l'evident originalitat del procediment i de la gràcia de captar els trets essencials dels insectes amb les mínimes pinzellades, ja demostrava sensible economia de mitjans i l'esperit reciclador que deprés projectaria també per mitjà del treball escultoric que ha anat envaïnt progressivament el seu animalari particular, ampliat a tota mena d'espècies, de dues, quatre o mil potes, voladors, corredors, nadadors o reptants, com a homenatge a l'Arca de Noè, respecte per a la vida natural, i consciència mediambiental tot aprofitant material de rebuig industrial d'usos diversos, com ara fustes i ferros, per construïr, amb enginy, creativitat i sentit de l'humor, escultures senzilles i expressives com les que presenta a TEKHNART Arquitectes de Barcelona (c/Balmes, 74, local) del 22 de novembre al 22 de desembre.
Com l'aneguet lleig que va descobrir que era cigne quan va trobar l'hàbitat natural que li corresponia, l'esperit d'en Miquel Aparici ha trobat també a l'espai TEKHNART la complicitat d'una atmosfera cultural generada per arquitectes, restauradors i diveros autònoms del món de l'art que, com ell, defensen el reciclatge, la restauració i la rehabilitació, convençuts que els objectes usats, siguin de les mesures que siguin i hagin servit per al que hagin servit, poden tenir una segona oportunitat, allargant, fins a l'infinit, la seva vida anterior, o trobant-ne una de nova de perfils formals inesperats, continguts sorprenents i emocions desconegudes.
De manera que, al marge d'anar a veure l'exposició d'en Miquel Aparici, comença a pensar que en una taca de café s'hi pot amagar tot un univers creatiu d'il.limitades possibilitats, visible, senzillament, s'hi t'hi fixes una mica i fas servir, paral.lelament, la teva imaginació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada