Amb permís dels altres Manolos, Santana, Escobar, García o Caracol, és avui Manolo Blahnik qui ocupa, amb el seus "manolos" particulars, el meu blog, per què aquest admirable sabater espanyol establert a Chelsea acaba de guanyar el Premi Nacional de Moda per la seva exquisida capacitat de vestir els peus femenins d'arreu del món, corresponents, de manera especial, a les millors representants del glamour universal, molt més glamourós encara, gràcies, justament, a sabates tan pulcrament dissenyades i, pel que diuen les seves privilegiades portadores, tan còmodes, circumstància que fa que la seva bellesa sigui encara més esclatant.
En Manolo Blahnik, que va néixer a Santa Cruz de La Palma (Canaries), el 27 de novembre de 1942, i que es va formar entre les plantacions de plataners del seus pares, canaria, la mare, txec, el pare, s'en va anar, primer, a Ginebra a estudiar arquitectura i literatura, després, a París per estudiar art i, finalment, a Londres, per fer, circumstancialment de fotògraf, i començar a pensar en el seu futur com a dissenyador de sabates, ben aconsellat, pel què s'ha vist després, per Diana Vreeland, editora de Vogue USA, que la va encertar de ple, segurament per aquella llegendària intuició femenina que, en aquell cas, tractant-se de sabates pensades per satisfer els desitjos més ocults dones com ella, que els homes mai no podem arribar ni a imaginar i que no sempre compartim, ni entenem, va resultar premonitòria.
L'any 1973 Manolo Blahnik va obrir la seva primera botiga a Londres amb el nom de "Zapata", que res no tenia a veure amb l'Emiliano Zapata, un dels líders històrics de la Revolució mexicana, i tot, naturalment, amb el món revolucionari de les sabates que, a partir de les hores, va ser el seu propi món, tot creant un univers de "manolos" que van començar a comprar dones com Julie Christie, Jane Birkin, o Bianca Jagger, per ser adqurides prgressivament i amb desig més que sexual, per d'altres dones d'arreu amb gran influència social com Madonna que va ajudar a convertir els "manolos" de Blahnic en icones del bon gust, amb molts més encants, com afirmava la cantant, que el mateix sexe, tot i que jo entenc, per deformació masculina, que, més que suplir el sexe, sabates com els "manolos", el potencien i l'enriqueixen notablament, sobretot si es deixen posats durant el combat amorós.
Combats amorosos al marge, Manolo Blahnic, ha aconseguit guanyar la seva particular lluita professional assolint prestigi internacional amb aquestes sabates que porten el seu propi nom i que es venen, entre 500 i 4.000 dòlars, a les seves botigues o en els departaments corresponents dels etabliments més luxosos del món, amb tal èxit per a ell i repercussió tan gran per a la indústria britànicaque, que l'any 2007, s'el va nomenar Comandant de l'Ordre de l'Imperi Britànic, guardó al que ara afegeix, entre d'altres, el del Premi Nacional de Disseny de Moda, els 30.000 euros del qual els donarà a l'illa de La Palma, per ajudar la gent i el territori que va viure de petit.
Si fos dona, circumstància que s'em fa difícil d'assimilar, tot i la meva part femenina, no sé si portaria els "manolos" de Blahnik, i, com a home, no nego que em resulten excitants, tot i que no es corresponen amb la visió éstètica de la vida que té la meva dimensió d'artista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada