El Vapor d'en Max

En Francesc Capdevila (Barcelona, 1956), Max per al món del còmic, que és el seu des de practicament tota la vida quan, ja de ben petit, va ser capaç d'aguantar un llapis amb la mà per començar a dibuixar la vida, ens torna a sorprendre ara, després d'un temps de silenci professional, amb l'obra "Vapor" que publica, en català i castellà La Cúpula, amb aquest nou treball de síntesi formal i conceptual que reflexiona en clau d'humor metafísic, sobre la buidor existencial que marca la vida de l'home contemporani en la nostra cultura i en d'altres de similars, a la vegada que posa en dubte la pròpia necessitat de reflexionar sobre qüestions tan transcendentals com aquesta perquè, a la pràctica, han resultat, historicament inútils per a la col.lectivitat, tot i que poden arribar a ser molt útils per a aquelles persones que, con em Max, les converteixen en interessants arguments del seu món creatiu, i per a nosaltres, també, que en som els seus receptors naturals.

El Vapor d'en Max s'inspira en les Temptacions de Sant Antoni, molt celebrades a Mallorca, on l'autor viu i treballa actualment, i en el llibre que sobre aquest tema va escriure Flaubert, per arribar a dissenyar l'atmosfera particular del desert que com a metàfora de la propia condició humana, en el punt de trobada entre la terra i el cel, entre la matèria i l'esperit, es converteix en l'escenari ideal perquè l'anacoreta Nicodemo (Nick) intenti retrobar-se a i mateix, fugint del desencis urbà d'una societat buida de valors, per enfrontar-se amb la seva pròpia ombra i amb en Vapor, un personatge que té truc i que s'ha fet l'amo del desert, amb qui interlocutarà tot reflexionant, a la seva manera, sobre el bé i el mal i els perquès de l'existència.

En Max, Premi Nacional de Còmic de l'any 2007, ha fet d'aquest gènere creatiu la seva eina de combat gràfic i intel.lectual habitual, més enllà de les convencions i per fidelitat a uns ideals artístics i conceptuals que nomes podien expressar-se per mitjà d'aquestes historietes il.lustrades que, amb el temps, han anat tendint a ser más gràfiques que literàries, a la recerca de la capacitat comunicativa de la línia pura i despullada de qualsevol element innecessàri i superflu, sobretot, en el cas de Vapor, obligat a centrar la seva capacitat creativa en la realitat, formalment buida, del propi desert.

Coherent amb la seva trajectòria i satisfet amb la seva feina, en Max, reflexiona, ara, sobre la incoherència i la insatisfacció general de l'home contemporani, amb un llenguatge gràfic, com el del còmic, que ha anat trobant progressivament el seu espai natural en el nostre context cultural, tot i el caràcter minoritari que encara l'identifica i que li permet sobreviure, com en el desert, en temps de crisi, perquè la crisi ja estat sempre la seva companya natural i de la crisi permanent n'ha obtingut la força per continuar caminant pel camí dibuixat de la vida fins a l'última pàgina.

http://www.lacupula.com/web/