Cercar en aquest blog

dilluns, 8 d’octubre del 2012

Miguel Olivares

La diversitat de la vida, accentuada, entre nosaltres, pels corrents migratoris encara recents, troba la seva traducció plàstica més feliç a la pintura de Miguel Olivares, aquest artista barceloní, nascut l'any 1967, que es limita  a observar, amb mirada professional,  el fluxe sanguini de la ciutat, des del nucli més dur i pur de la seva multiculturalitat, en aquest Raval d'acollida on hi té el seu espai d'execució pràctica, sobre la tela, del resultat plàstic de totes les impressions viscudes, sobre el carrer, establint connexió natural entre la barreja de sensacions vivencials i el collage de realitats pintades que vol reproduïr-les amb tota la seva naturalitat.



En Miguel Olivares aprofita, tant els fragments de vida de la gent que incorpora a les seves composicions, com els fragments de matèria trobada, com ara fustes, papers de colors i textures diferents o etiquetes publicitàries, per construïr un món pintat, personal i inconfusible, que ensambla les parts i cohesiona les emocions, amb resultats que són també unitats autònomes o parts constituents de la seva obra considerada en tota la seva globalitat..



Professional ja experimentat de la pràctica de la pintura, en Miguel mostra habitualment, i amb èxit notable, els seus treballs, com està fent ara, i ja per cinquena vegada en exposició individual, a La GaLeRia de Sant Cugat del Vallès, on hi trobaràs, fins a finals de novembre, les seves 40 obres fetes amb tècnica mixta i collage sobre fusta que t'ajudaran a veure la llum, d'acord amb el seu títol genèric "Días de sol", convidant-te a viure la vida en contacte íntim amb els altres, en coincidències epontànies en els carrers de la ciutat o en els locals comercials, on s'estableix aquesta connexió natural entre les persones, tot i que, sovint, es limiti a un contacte visual superficial o a l'intercanvi de tres o quatre mecàniques paraules. 





Miguel Olivares posseeix la capacitat de saber traduïr aquesta suposada banalitat quotidiana en un cant vitalista a l'existència humana, on tots nosaltres, estrategicament col.locats per la seva sàvia mà pictòrica, ocupem el lloc que ens correspon, com a autèntics déus, en el gran mural de la vida.

 






1 comentari:

  1.   moltes gracies Claudi per els teus experts comentaris, els agraeixo molt                                                    Una abraçada

    ResponElimina