L'altar de morts que estic erigint avui, a l'estil propi del seu orígen cultural mexicà, té, entre diversos personatges del meu món emocional íntim, la representació de la figura de la pintora francesa Marie Laurencin, perquè l'atzar cronològic ha fet que, aquesta subtil pintora de dones, hagués nascut a París un 31 d'octubre, com avui, tot i que de 1885, per morir, finalment, el 8 de juny de 1956, després d'una vida tan intensa com tormentada per la passió de l'amor i el de la pròpia pintura.
Marie Laurencin va compartir l'ambient avantguardista del Bateau-Lavoir, al costat de Picasso i Braque, tot i que mai no va coincidir ni estilisticament ni conceptualment amb els seus ideals cubistes, presents subtilment en el seu món pictòric farcit d'autoretrats i retrats de dones, soles o en companyia, per mitjà de les quals manifestava un feminisme natural que res no tenia a veure, tot i que ho podia semblar, amb el lesbianisme, com bé va demostrar, a la pràctica, vivint, primer, una apassionada història d'amor i tempesta amb el poeta Guillaume Apollinaire, per casar-se, després, amb el pintor Otto von Wätgen, amb qui va viure un temps d'exili a Espanya, quan va esclatar la Primera Guerra Mundial, per tornar posteriorment a París, ja separada, recuperant el seu camí de retratista del món de l'estilisme femení, amb connexions naturals amb el seu treball d'il.lustradora, impressora, figurinista i autora dels decorats d'alguns ballets de l'època.
Els quadres de la Marie podrien semblar més maquillatge que pintura ja que l'artista els executava amb els materials habituals de l'embelliment femení, com ara pomades, colònies, pòlvores per al nas i per al rostre en general, més que amb les tècniques pictòriques tradicionals per definió, creant fragils figures femenines preparades per a la seducció talment com si fossin geishes, pulcres, netes i castes, en una fragil realitat superficial, epidèrmica, que podia amagar íntims plaers sensuals inesperats.
És per aquesta connexió japonesa que no em sorpren gens que fos el japonès Masahiro Takano el fundador de l'únic museu dedicat a Marie Laurencin, situat a la muntanya Tateshina, a Nagano, a 200 Km al nord-oest de Tokio, en una zona de moda per a l'alta societat nipona des dels anys 30, que s'ha enriquit també amb el jardí d'escultures Tateshino Open Air Museum i un hotel, tot creant un atractiu conjunt, entre art i natura, que es conéix pel nom d'Artland.
Marie Laurencin va fer una pintura senzilla, sincera i sense complexitats intel.lectuals, aproximant-se a l'ideal de la felicitat que el filòsof Séneca va definir d'aquesta manera "Molta és la felicitat de qui no amaga la seva pròpia essència i s'expressa senzillament tal i com és"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada