Cercar en aquest blog

divendres, 5 d’octubre del 2012

Calidoscopi lunar












Immers ara en aquesta aventura de creació calidoscòpica, tecnicament molt senzilla, però per a mi, per ara, nova, excitant i d'efectes estètics espectaculars, microcòsmics i macrocòsmics alhora, com els que vam aconseguir treballant, en íntima col.laboració virtual, en Jordi Bofill i jo, reto avui homenatge indirecte al físic escocès David Brewster, que va inventar el calidoscopi, en la seva formulació moderna, l'any 1816, convertint-se, immediatament en la clàssica joguina que hem tingut tots de petits, i que ara, recupero, en la seva dimensió cibernètica, conservant la seva raó de ser primera, d'acord amb el seu propi nom d'orígen grec, compost per les veus kalós (bella), éidos (imatge) i scopéo (observar), traduït a la pràctica d'aquest blog, en l'observació de la bella imatge de la lluna minvant, en la seva transformació progressiva, aplicació calidoscòpica a aplicació calidoscòpica, fins a convertir-se en un camp etèri de milions de llunyans estels o de milers de les properes cèl.lules que fan, del nostre cos, una autèntica realitat calidoscópica de projecció celestial.











Les fases calidoscòpiques de la lluna minvant contenen tots els ismes artístics de representació plàstica de la realitat, física, mental, emocional i espiritual, des de la seva visió més realista, única i nítida, a la multiplicitat d'una imatge primera que es dilueix, en metamorfosi progressiva, fins a la seva màxima abstracció, que tot i la seva còsmica indefinició formal, la conté com a llavor primigènia de tot un exercici de construcció plàstica que es confon amb el dinamisme evolutiu del propi organisme humà, en connexió directa amb la natura.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada