Cercar en aquest blog

dimecres, 17 d’octubre del 2012

Arquitectura universal

Tot i que només és privilegi d'uns quants tenir casa pròpia, feta a la mesura dels seus gustos i de les seves possibilitats, sobretot en moments com els actuals quan molta més gent no aconsegueix  tenir ni una vivenda de lloguer amb les mínimes condicions d'habitabilitat o, senzillament, es veu obligada a viure en barraques, sota un pont,  a qualsevol banc de carrer o en vestíbuls dentitats bancàries varies , l'arquitectura, com a suma de totes les arts, continua condicionant la vida dels pobles, com a fet sempre, mostrant, amb la seva pròpia evolució, el progrés tècnic, filosòfic, estètic i ètic, de la humanitat.



Tot i que no la contemplem amb la mateixa mirada que dediquem a les Belles Arts pictòriques o escultòriques, l'arquitectura, contenint-les, és, a la vegada, la gran obra d'art col.lectiva que, al marge del seu autor i de la gent que l'habita, ens pertany, tot i que només sigui visualment, exactament igual que posseïm el paisatge natural, encara que no en siguem, realment, els propietàris legals. 


L'arquitectura, en la seva globalitat o a partir dels seus edificis singulars, d'ara i de sempre, diu com són les societats que l'habiten, oferint, d'una sola ullada, la bellesa, entre la funció i la forma, que distingeix la sensibilitat dels homes de la dels animals, tot i que, en algunes ocasions, siguin les formes naturals, inanimades o animades, les que dirigeixen la mà de l'arquitecte, quan dissenya els seus somnis urbanístics sobre el paper.


 

L'arquitectura que, sovint, justifica, per ella mateixa, els nostres viatges, a la recerca de la contemplació dels perfils urbans més significatius i determinants del nostre temps, entre el passat i el present, amb projeccció de futur, és també la gran protagonista del llibre "Los grandes arquitectos" que acaba de publicar Lunwerg com a aproximació il.lustrada a les biografies i obres dels 40 arquitectes que, d'acord amb la sensibilitat de Kenneth Powell, l'autor que els ha seleccionat, van canviar, i encara canvien, en algun cas, el món.



Viatjarem, pàgina a pàgina, des de l'univers dels pioners de l'estructura, a les noves visions, amb l'ordinador com a substitut natural del llapis que van fer servir sempre els arquitectes per dissenyar els edificis de l'edat del ferro o la del formigó i acer, deixant les seves inesborrables empremtes en el teixit urbà de le ciutats, tot demostrant, en qualsevol dels casos, que el coneixements de l'enginyeria, amb la incorporació dels nous materials, ha estat fonamental per entendre l'evolució dels seus llenguatges i de les seves solucions, trobant bellesa en el que és, basicament, funcional, i funcionalitat en el que és, essencialment, bell.


















D'aquests 40 arquitectes fonamentals, dos ens corresponen per proximitat cultural, Gaudí, aclamat universalment per la seva sensibilitat visionària d'aproximació a la realitat natural, i Santiago Calatrava, valorat per l'estilització escultòrica d'unes formes que, malauradament, no sempre han sabut resoldre les necessitats pràctiques dels usufructuaris, sotmesos, sovint, a una certa tirania arquitectònica, que anul.la els seus desitjos, que són, també, els nostres.





 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada