Cercar en aquest blog

dissabte, 8 de setembre del 2012

Tatiana Musi











Per a l'aquarel.lista mexicana Tatiana Musi (Ciutat de Mèxic, 1982) una planta és molt més que una planta, tot i que, unicament com a planta, tingui, naturalment, interessants valors inherents, aprofitats justament per l'artista, com a punt de partença d'una particular reflexió plàstica sobre la relació de l'home amb la natura, d'arrel crítica i branques que s'extenen també cap a territori emocionals, com a magatzems d'una memòria personal que li permet recordar, tot contemplant-les, les diverses circumstàncies que van envoltar les seves passejades pel territori a la recerca selectiva, atenta i apasionada, de les plantes que després dibuixa, simples, en la seva forma externa, però denses en continguts del record d'una aventura feta de monòlegs interiors, de diàlegs amb d'altres, de sensacions olfactives, d'estats d'ànim, de referents climatològics, d'impressions lumíniques, de continguts ètics i estètics, o dels sabors dels menjars i de les begudes que han fet possible, també, excursió, sensorialment, tan completa, convertint, graciosament, un fet tan banal i quotidià, com collir una planta, en una acció d'exquisida bellesa i d'infinita transcendència.
 



Ara tens la possibilitat de contempalr el particular jardí pintat de la Tatiana a través de l'exposició "Savia Roja" que s'inaugura el dimecres que ve, 12 de setembre (el dia després), a dos quarts de vuit del vepre, a la Masia del Jardí Botànc Històric de Barcelona (res a veure, per Masia, amb el Barça, ni per Roja, amb la selecció espanyola!), en una mostra dissenyada especialment per aquest espai, que conté 6 pintures de gran format, a tinta, de les quals 2 representen la flora de la perifèria inexplorada de Ciutat de Mèxic, i les altres 4 expliquen el creixement de la planta Cypripedium, que no és cap altra que l'exquisida orquídia mexicana



També hi trobaràs els 300 dibuixos que va fer la Tatiana, captant, amb la precisió dels seus pinzells i la cotxinilla, com a pigment extret de la sang d'aquest insecte, tot fent que la "savia" sigui realment "roja", el procés de creixement diari d'una planta de coriandre i d'un pèsol, continguts ara en una animació que desvela, amb l'agilitat de la imatge filmada, aquest lent i progressiu camí evolutiu, des de la incertesa del brot primer, fins a la seguretat de la seva forma final, tot seguint els dictats d'una genètica natural que només la mà de l'home ha estat capaç de modificar perillosament, o de destruir, sovint, sense cap mena d'escrúpols.



 


Savia, la Tatiana, donant a la saba el vermell de la sang que genera la vida d'una planta, i que la vessa, quan la talles sense motiu, tot mostrant aquest abisme entre l'home i la natura que justifica el treball creatiu d'aquesta artista que ha fet de la saba vehicle ideal de transmissió de saviesa natural.









Si les muses m'abandonen algun dia, sempre em quedarà la Musi, per alimentar el meu món emocional, mentre cuido el meu propi jardí, pintant-lo, tot contemplant el mar de Sant Pol.



http://tatianamusi.blogspot.com.es
http://libros.malaletra.com/autores/24/184?tmpl=component
http://www.amicsjbb.org/


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada