Cercar en aquest blog

dimecres, 22 d’agost del 2012

Mundo X

Navegant pels canals televisius, exactament igual que com ho faig pels internautics o pels venecians, he mirat alguna vegada, amb la mateixa impaciència i celeritat que ho miro tot, a la recerca de l'essència més que de l'anècdota que l'emmascara, el programa mensual de "cinema per a adults"(?) de continguts eròtics i pornografics, Mundo X, de CANAL +, que presenta Sandra Uve, la coneguda directora de cinema X, dibuixant de còmics eròtics, guionista, escriptora, radiofonista i, suposo que, ja mare, doncs en l´última ocasió que la vaig veure lluia una considerable panxa d'embarassada, que sorprenia en aquella dona que parlava de sexe amb totes les seves lletres i tota aquella càrrega violenta que, normalment, no s'associa a una gestant, tot i que aquesta situació no té perquè negar el sexe, com si es tractés d'aquell maldecap habitual  que converteix les relacions sexuals dels matrimonis en trobades tan esporàdiques que s'assemblen més a les cites dels amants, tot i la diferència d'intensitat, desig i passió.





Format en escola catalana, entre la xiruca i el crucifix, tot i el seu caràcter progressista, només per a nois, i crescut també només entre germans, per a mi el món femení ha estat sempre, més o menys com ara, un misteri, sobretot en aquests particulars secrets sexuals que em van ser mig revelats quan, durant el batxillerat, el professor de química (després he entès perquè ell i no un altre, per allò de la química entre les persones, i perquè, finalment, funcionem per pures reaccions químiques) ens va explicar, de manera molt poètica, l'orígen de la vida i tots els mecanismes que l'amor exigia per penetrar la realitat com calia, tot i que quan jo li vaig preguntar, encara verge, naturalment, i ple de dubtes de caràcter pràctic, com m'havia de comportar davant d'una noia en una primera cita sexual, em va dir que la pròpia naturalesa i els meus instints bàsics o baixos, conduirien, amb inesperada saviesa, mans, membres, i llengues, cap a l'objectiu final, amb el ritme vital que els ancestres m'havien de proporcionar com a fantàstica herència genètica.





Per això, no hauria estat gens malament que, adolescent, hagués mirant alguna d'aquestes pel.lícules pornogràfiques que, aleshores, m'haurien ajudat a entendre allò que ni la família, ni l'escola, ni la meva genètica no van acconseguir explicar-me mai, fins que, ja adult, per nassos i per aquell instint que finalment es va manifestar, vaig poder entrar, amb plaers diversos, en aquest món obscur d'una sexualitat que, sortosament, es mostra cada vegada amb més llibertat, tot i que sovint s'en parli amb una boca petita que, quan es tracta de besar, es fa gran i evident.

Tot i la meva evolució personal, poques pel.lícules pornogràfiques he consumit, i cap, per exemple, de les dirigides per Sandra Uve, com "Ángel de noche" o "616DF, El Diablo español vs Las luchadoras del este", ni cap dels seus llibres, com ara el titulat "Ponme la mano aquí", que, a través dels diàlegs entre la protagonista, Romina, i les seves amigues, et permet saber, sobretot si ets home, com parlen les dones, entre elles, de sexe, d'aquell, que és també protagonista de les seves historietes dibuixades, que tampoc no he vist mai, com tampoc no sabia que darrere de la Sandra Uve hi ha, en realitat, la Sandra Valencia, una noia nascuda a Barcelona l'any 1972, i llicenciada en Belles Arts, que ha trobat en l'erotisme i la pornografia el seu vehicle ideal per realitzar-se com a artista i com a persona.





D'acord  amb aquella cèlebre frase de Josep Maria Subirachs que diu que l'art és l'erotisme de la història, confesso que, al començament de la meva vida, la bellesa eròtica, sensual i fins i tot pornogràfica de l'art, em va allunyar de la realitat del món sexual que vaig conèixer després, aquell que, al marge del plaer i del dolor que provoca, dinamitza l'existència i et fa perdre, sortosament, encara que momentaniament, el seu sentit, mentre tu perds el teu, i si no pregunta-li a Picasso quan mostrava, sense pudor, en els seus quadres, el mateix poder sexual que presidia la seva vida, com van fer, fan i faran, tants altres artistes d'ara i de sempre, mostrant la vida amb una naturalitat plàstica que a la pornografia, curiosament, encara no se li accepta.





http://es.wikipedia.org/wiki/Sandra_Uve

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada