Ja fa temps que en Jordi Abelló Vilella (Reus, 1970) explora, plasticament, la connexió entre humans i animals, convençut que entre uns i altres apareixen curioses similituts caractereològiques que justifiquen tant els trets gràfics que concreten els seus perfils sobre el paper, com les actitus morals, fruit, en el cas dels animals, de l'instint depredador que justifica la seva supervivència, i, en el cas dels humans, de la perversió d'aquest instint natural, que converteix, malaltissament, el fet de viure en una estúpida lluita salvatge per aconseguir el màxim poder econòmic, explotant els més febles, tot i que, sovint, es maquilli amb pinzellades de caràcter social, polític o religiós.
L'any 2009 ja va fer una sèrie de pintures titulada "Zoo portraits", farcida de rostres humans animalitzats, tot accentuant el gest visceral d'unes boques cridaneres, plenes de dents, que arribaven a projectar, exteriorment, el primat simiesc que espera, en el nostre interior, el moment oportú per mostrar la seva vertadera naturalesa agressiva al món, de la mateixa manera que en Jordi va mostrar algunes d'aquestes pintures al goril.les del zoològic de Barcelona, per observar la seva reacció davant d'unes imatges que, subtilment, els representaven, i que primer van contemplar amb certa sorpresa, per acabar esquinçant-les amb les mans i a queixalades, per menjar-se'ls després, amb certa indolència animal.
D'aquella reflexió sobre la curiosa condició humana en la seva dimensió més anònima i genèrica, Jordi Abelló, passa ara, indignat, com tantes altres persones per l'actitut deplorable de la banca espanyola ( com la d'arreu), a l'atac plàstic directe contra els seu representants, a través del seu projecte "Bank", una nova sèrie de retrats, subtilment velats, de 40 banquers espanyols, que inclou també un bon nombre de dibuixos i un vídeo filmat a la reserva de voltors salvatges de Nonasp, al Matarranya, per observar també la seva reacció, com la dels goril.les, davant d'aquestes pintures que retraten comportaments tant "naturals" com els seus.
Dels 200 voltors de la reserva, uns 80 es van llançar, àvits, cap a la curiosa presa, transformat-la, en una acció que, finalment, els retratava tant bé com en Jordi havia retratat els banquers en la seva pròpia essència de voltors, similar, possiblement, a la dels taurons, els altres animals que representen, magnificament, el seu caràcter depredador, sense contemplacions, i que potser podria contemplar també Jordi Abelló en alguna sèrie pictòrica futura, de característiques formals i conceptuals, també, espectaculars.
El projecte veurà aviat la llum quan el vídeo pugui contemplar-se a través del mòbil, gràcies a unes coordenades concretes, a les seus dels grans bancs de la Plaça de Catalunya de Barcelona, i, després, en obert, al seu web personal http://jordiabello.com/ , tot i que ja pots començar a veure la seva sèrie de retrats de banquers al seu bloc personal "Pintures" http://abellopintura.tumblr.com/#, fins que arribi el gran dia de la projecció pública del seu espectacular vídeo.
El crit plàstic, de goril.la indignat, i voltor desplumat, de Jordi Abelló, troba, també, la seva connexió natural amb una profecia dels indis de la tribu cree, que diu que només quan s'hagi talat l'últim arbre; només quan s'hagi enverinat el darrer riu; només quan s'hagi pescat el darrer peix; només llavors l'home blanc descobrirà que el diner no és comestible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada