Cercar en aquest blog

dijous, 5 de juliol del 2012

Art animal

Jack Ashby, director del Museu Grant de Zoologia de Londres, és també el responsable d'una exposició d'obres fetes per animals, simis, sobretot, que ens ajuda a reflexionar, una vegada més, sobre el valor de l'art, en la seva dimensió contemporània més abstracta, i sobre la fina pel.licula que separa la sensibilitat dels homes, que, sovint, es comporten com a animals, i la dels animals que, de tant en tant, es comporten com els homes, en la seva qualitat d'artistes, dibuixant i pintant amb arguments similars que parlen de cromatisme intens, equilibri compositiu, expressionisme visceral o emotivitat natural.



































Tot i que ja es va començar a parlar de l'art animal en l'art europeu durant el segle XVII, no va ser fins a començaments del segle XX quan va ser tractat amb certa consideració, i, de manera molt més seriosa, a partir de l'any 1950, comparant les pintures dels simis amb les dels nens i nenes de 2 o 3 anys, fetes de gargots espontànis susceptibles de traduir interessants estats emocionals i psicologies particulars, que molts artistes adults han intentat reproduïr, al llarg de la història, tot cercant fonts primigències a una inspiració frustrada per la realitat d'uan vida sense somnis.



Jack Ashby et convida a veure els blaus expressiu de Baka, l'orangutan de Sumatra que viu al Zoologic Cheyenne Mountain de Colorado, o les ben estructurades composicions terroses de Bakhari, el ximpanzé del Zoologic de St. Louis, Missouri, o els roses suaus de Samantha, la goril.la del Zoologic d'Eire, Pennsilvania, o, finalment, la figuració vegetal de Boon Mee, l'elefant del Zoologic Samutprakarn de Tailàndia, que ha passat de carregar troncs a pintar quadres amb pinzell enganxat a la seva trompa i d'acord amb les ordres que els seus cuidadors li donen tot tirant de les seves orelles.



Tot i que no forma part d'aquesta exposició, parlar d'art animal, és fer-ho, sobretot, de Congo, el no humà pintor més famós de tots els temps, el ximpanzé que, animat per l'antropòleg Desmond Morris, va fer 400 dibuixos i pintures, entre els 2 i els 4 anys d'edat, a partir d'una actitut personal, vull dir simiesca, natural, de respecte pels estris de treball, llapis i pinzells, que mai no havia trencat, ni s'els menjava, per usar-los, aplicadament, en un treball plàstic que mai no sobresortia dels límits del paper o de la tela, i que s'acabava sempre quan ell ho decidia, negant-se, radicalment, a fer una pinzellada més si algú ho pretenia, de la mateixa manera que era especialment curós amb els regalims, sempre controlats per la seva peluda mà destra, per la qual s'el coneix com "el Cézanne dels micos", amb permís de Tarzan, naturalment!

Congo va exposar conjuntament amb la col.lega Baltimore Betsy, ximpanzé especilitzada en "finger paitings", en una mostra insòlita que va escandalitzar els amants més puristes de l'art, a l'hora que va sorprendre i agradar moltíssima més gent, aconseguint, fins i tot, èxit comercial, en vendre tres de les obres per 20.000 euros, i molts elogis d'altres artistes, com del mateix Picasso, que diuen que va ser un dels compradors privilegiats d'art tan animal, que té, també en la bonoba Dzeeta, una bona representant pel grafisme net de les seves composicions.


Tot i que puguin assemblar-se, segons el meu criteri, mai no es comparable l'obra creativa d'un home, amb la d'un animal o la d'un nen, perquè, més enllà de similituts superficials, l'obra d'art és sempre el resultat d'una voluntat intel.ligent, sigui bona o dolenta, que ni l'animal ni el nen no posseeixen, encara que molts artistes pretenguin comportar-se com els animals, que no han sigut mai, o com els nens, que ja mai més no seran.
.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada