Cercar en aquest blog

diumenge, 24 de juny del 2012

L'Aire

L'aire, que va atiar la màgica foguera que encara fumeja, tot i l'aigua que li vaig llançar, ocupa ara, tot i la seva intangible presència, el meu blog d'avui, obviament, en la seva traducció plàstica, en forma de papallona, l'insecte que per la seva efímera bellesa em sembla representar, més que cap altre èsser viu, l'essència de la creació artística, bella i efímera, tot i que preservada de la inevitable destrucció temporal, per mitjà de diversos suports materials que la conservaran llargament, com la mateixa papallona, de bellesa permanent, ocupant, dissecada, com a mer objecte decoratiu, qualsevol paret de la nostra llar, falsament convertida en el troç de natura que hem destruït, justament, per construïrla.











Si he triat avui la papallona com a materialtzació de l'aire en la seva dimensió artística, és perquè, al marge que posseeix, com et deia, els elements essencials de l'art, m'hi ha fet pensar una noticia del periòdic d'avui, que deia que havien condemnat una empresària per vendre papallones protegides del gènere troides procedents d'Indonèsia, com a mostra evident de la nostra perversa capacitat de traficar, impunement, amb la vida, sobretot tractant-se, en aquest cas, d'espècies protegides.


La fotògrafa i artista nord-americana Maggie Taylor, no trafica amb papallones, però utilitza la seva imatge, com la d'altres èssers vius, persones incloses, per construïr un món plàstic de perfils onírics, entre l'Art Naïf i el surrealisme, per mitjà d'un lent procés de creació, que pot durar d'una setmana a diversos mesos, que implica escanejar imatges per procesar-les, després, amb l'Adobe Photoshop, fins a aconseguir el resultat somniat.



La Maggie, de formació filosòfica i tècnica, es va passar 10 anys fent fotografies de natures mortes, després dels quals, va començar a produïr aquestes composicions d'accent surrealista i voluntat pictorialista, impressionades sobre paper de superfície mat subtilment texturades, perquè l'efecte final sigui més el d'un gravat o el d'una pintura, que el d'una fotografia tradicional.


Ningú com ella ha aconseguit plasmar la bellesa pertorbadora d'aquestes papallones que giren a l'entorn de personatges de perfils antics, si no s'hi fusionen per generar les mateixes realitats híbrides que poblen els nostres somnis.




A prop de la sensibilitat de la Maggie Taylor i lluny de la dels qui trafiquen, compren i exhibeixen finalment, la subtil bellesa dissecada de les papallones, com d'altres mostren, amb pueril orgull, els seus indignes trofeus de caça, com a síntoma de debilitat més que de fortalesa, m'inclino també per les diverses representacions plàstiques que el paper pot oferir-te, gràcies a l'origami, l'art japonès del paper, que et permetrà gaudir eternament de la bellesa, recreada per tu mateix, d'una papallona, respectant la seva vida real i donant sentit, a la vegada, a la teva necessitat particular d'expressió artística.



Observa l'efímera bellesa de la papallona, però, mentre ho fas, pensa que el subtil moviment de les seves ales pot arribar a provocar tempestes, transformant l'aire que l'envolta en perillós huracà.


2 comentaris:

  1. Avui la tindràs, ja, ja, ja.....l'estic treballant amb les meves mans, al costat del foc solar, l'aigua del mar i l'aire mediterrani!

    ResponElimina