Cercar en aquest blog

dimarts, 26 de juny del 2012

La Sireneta de la Barceloneta

 


Quan  ahir vaig veure, al Periódico de Catalunya, la fotografia d'una noia dormint placidament a la platja de la Barceloneta, a primera hora del matí, aliena als membres de la Guardia Urbana que procedien a desallotjar-la, per passar, immediatment després, a netejar-la, per esborrar, meticulosament, les restes de la batalla festiva de la Nit de Sant Joan, me la vaig imaginar com si fos una sireneta  inconscient, varada a la sorra després d'haver perdut, com un dofí o una balena, el sentit de l'orientació, a l'hora que tots els altres sentits, convertint-se per a mi en "La Sireneta de la Barceloneta", i en el punt de partença del contingut, fantàstic, d'aquest blog.





 




 


Mirant-la, vaig veure, també, com si fos una autèntica sirena mitològica, aquells èssers fabulosos considerats com a genis marins híbrids, al començament, de dona i au, i, després, de dona i peix, que tenien el paper de guardians de les Portes de la Mort, simbolicament emparentades amb el pas d'Escila i Caribdis, on, justament, el greg Ulisses, victoriòs de la guerra de Troia, va haver de lluitar contra la força hipnòtica dels seus atractius cants, en el llarg viatge de retorn a Ítaca, on l'esperava Penèlop, la seva fidel esposa, teixint i desteixint com una boja, segura de l'arribada imminent del marit, que els capriciosos Déus van convertir en una autèntica odissea de 10 anys de durada. 




Segons només he necessitat jo, per viatjar, mentalment, cap a Copenhaguen, per observar, des del meu blog, l'autèntica "Sireneta" o "Petita senyora del mar", l'estatua de bronze, feta a mida natural, l'any 1913, per l'escultor danès, Edvard Eriksen, com a homenatge de la ciutat a un dels personatges més encisadors dels contes de Christian Andersen, que tot ihaver nascut a Odense, va fer de Copenhaguen, la seva ciutat d'adopció.




Eriksen va voler com a model  la ballarina Ellen Price, però com que no va acceptar posar despullada, va   reproduir, en bronze, el cos nu de la seva pròpia dona, quedant-se de l'Ellen, només, amb la cara, creant, de fet, un èsser tan híbrid com una autèntica sirena, tot i que en aquest cas de fusió de fragments humans i no animals.




Els animals han estat tots aquells qui, al llarg del temps, han convertit la "Sireneta de Copenhaguen", d'exiqusit gust danès per les línies i formes simples, en objecte de la seva ira, pintant-la de vermell i de rosa, mutil.lant-la de diverses maneres, posant-li sostenidors, colocant-li un consolador a la mà, o tapant-la amb un burka o amb la túnica dels Ku Klux Klan, en una curiosa demostració d'una perversa mentalitat humana, que ni el mateix Andersen no hauria pogut imaginar mai.


La parella d'escultors danesos Ingar Dragnet i Michael Elmgreen, debien pensar que la "Sireneta" es trobava massa sola, i han creat el seu alter ego, l'estatua d'acer "Han"(Ell), que s'acaba d'nstal.lar en el port de la ciutat d'Elsinore, amb un curiós sistema hidràulic que permet que et faci l'ullet cada hora.




 


















Imaginant-me, també, que la meva "Sireneta de la Barceloneta" em fa l'ullet des de la seva plàcida inconsciència, poso, conscientment, el punt final al meu viatge cap a la meva Ítaca particular, esperant que els Déus siguin més benèvols amb mi que  amb el desventurat Ulisses, i no m'el facin etern!




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada