Henri Gaudier-Brzeska

Henri Gaudier va fusionar el seu cognom amb el de la seva estimada Sophie Brzeska, una dona polonesa amb ambicions de novelista, vint anys més gran que ell, que havia conegut a la Biblioteca de Santa Genoveva de París, quan ell feia traduccions a l'anglès per a les Edicions Armand Colin, fent-se passar, a partir d'aleshores, per germans, per evitar els problemes que havia provocat en la seva família  la gran diferència d'edat de la parella i per estalviar-se nous comentaris improcedents i desagradables en el futur.

Henri Gaudier va néixer a Saint-Jean-de-Braye (Loiret) el 4 d'octubre de 1891, i va morir un 5 de juny, com avui, però, de 1915, als 23 anys, d'un tret al cap, quan participava, com a sargent d'infanteria de l'exèrcit francès, en l'atac contra la posició de Neuville-Saint-Vaast (Pas de Calais), durant la Primera Guerra Mundial. La Sophie, tot i que es deia que la seva relació amb l'Henri era només de caràcter platònic, i possiblement, per ser només d'aquesta manera i no d'una altra, no va superar mai la seva absència, fins a la seva pròpia mort, sobtada, diuen uns, en una exposició, anunciada, diuen d'altres, internada en un hospital psiquiàtric.

L'Henri, que era fill d'un fuster, va demostrar, de ben petit, tanta facilitat per al dibuix com per a la llengua anglesa, acconseguint, aviat, una beca per establir-se a Anglaterra, on hi va viure uns quants anys fent feines diverses, de la mateixa manera que també va passar per Alemanya, per tornar finalment a París, i trobar-se, basicament, amb la que seria el seu gran i curt amor, Sophie Brzeska.

Junts tornen a Anglaterra, buscant atmosferes més lliures, per a la seva relació, que les que havien respirat a la població nadiua de l'Henri, quan els seus pares no veien amb bons ulls la diferència d'edat entre ells dos que, com et deia al començament, van decidir fer-se passar per germans per evitar nous malentesos.

De manera que, a partir d'aleshores, trobem Henri Gaudier-Brzeska amb Sophie, passant greus dificultats econòmiques a Anglaterra, fins que l'Henri troba una petita feina d'escultor, relacionant-se després amb d'altres artistes, entrant també en matèria creativa i participant, fins i tot, de manera activa, en la vida cultural del moment, com a membre fundador del moviment vorticista, breu moviment artístic britànic connectat amb cubisme i futurisme que pretenia mostrar la vida moderna com a disposició de línies ben marcades i colors ben definits que obligaven la mirada de l'espectador a dirigir-se cap al centre de la composició.

Les fermes conviccions anarquistes i antimilitaristes de l'Henri, no li permeten fer el servei militar a França, motiu pel qual se li prohibeix tornar.hi, tot i que, durant Primera Guerra Mundial, conscient que la pàtria el necessita, aconsegueix incorporar-se a un regiment d'infanteria, i, oblidant el seu antic pacifisme, combat amb inesperat valor i enorme convicció, passant rapidament de soldat ras a caporal i a sargent, per morir, finalment, amb aquesta gradació quan es preparava per ser oficial.

 
Com a escultor, Henri Gaudier-Brzeska, va notar la presència primera del gran Rodin i l'habitual de l'art primitiu, per dissenyar formes directes i plenes de dinamisme, que, conjuntament amb els seus dibuixos i pintures, i tot i que només s'hi va poder dedicar 4 anys, van influïr poderosament en l'art francès i anglès de l'època, de la mateixa manera que la seva història va generar la pel.lícula "Savage Messiah" de Ken Russell (1972) basada en el llibre del mateix títol que havia escrit Jim Ede, conservador de la Tate Gallery, a partir de les cartes que s'escrivien habitualment.

http://es.wikipedia.org/wiki/Henri_Gaudier-Brzeska