Dionilia Aline de Castro

Tot i que no tinc molta informació, responc, amb la celeritat professional que encara em caracteritza, al missatge que ahir em va enviar, via facebook, la jove pintora brasilera Dionilia Aline de Castro, demanant-me que fes difusió pública dels seus primers treballs, com començo a fer ara mateix en aquest blog que no té cap altre objectiu que el de satisfer propostes d'artistes emergents, com la Dionilia, o de qualsevol altre artista consagrat, reconsagrat, viu o mort, que es creui en el meu camí per aportar el seu to cromàtic, únic i irrepetible, al conjunt de colors d'aquest gran Arc de Sant Martí de l'Art.

Pocs elements tinc també per jutjar el resultat d'aquestes primeres pintures de la Dionilia, tot i que descobreixo ja el seu interès per la natura i els paisatges que l'envolten, amb flors i fruits reals que podrien ser realment paradisíacs si observem la bellesa del seu territori natal i vivencial, a la ciutat d' Anicuns, a l'estat brasiler de Goiàs, una població que deu el seu nom a la tribu originària dels Guanicuns, que van manllevar aquest nom de l'ocell Guanicuns, au especialment valorada pel seu ric i bell plumatge i el seu cant encisador.

La Dionilia Aline de Castro s'autodefineix com una dona amb aspecte de nena que viu la vida en tota la seva intensitat emocional, dedicant-se a tot el que fa, ja sigui professional o personal, al cent per cent, a partir de l'amor, incondicional, sincer i durador, que sent per la vida en tota la seva globalitat, amb la confiança que li dona pensar que després de la nit vindrà un nou dia, oferint-li, entre la bellesa de l'albada i de la posta de sol, infinites possibilitats d'expressar-se amb la gràcia d'uns pinzells que valoren també, de manera molt significativa, els encants de la nit, quan la foscor dóna a la lluna la seva dimensió més sublim.

 

El seu aspecte gòtic es correspon perfectament amb la capacitat que sembla posseïr per traslladar-se, prop de la foguera i al so de la música corresponent, al passat medieval, quan, tot i la duresa de la vida, el paisatge es mostrava amb tota aquella puresa primigènia que els nostres ulls, fent un petit esfoç, poden veure encara ara, sobretot si intentem observar-lo a través de la mirada de la Dionilia, capaç de viure, en una única vida present, d'altres vides passades.

 

Acabo aquest primer contacte amb la Dionilia Aline de Castro i el seu món,  reproduïnt la cita de Paulo Cohelo que ella mateixa ha triat com a complement de la informació del seu perfil de facebook: "Quan tu vols una cosa, tot l'univers conspira perquè es faci realitat el teu desig",....com jo conspiro ara perquè el desig que té la Dionilia de convertir-se en una autèntica pintora, també es compleixi en un futur més o menys immediat.