Tot i la fama, els diners i els honors, que va acconseguir com a pintor i en d'altres disciplines creatives, André Derain, va morir, de manera ben banal, després de ser atropellat per un camió a la localitat de Garches, divorciat ja de la seva dona, Alice Princet, en situació tempestuosa per haver tingut dos fills amb dues de les seves models, a la vegada que ja havia perdut també el seu propi paper de ciutadà modèlic per la seva actitut relaxada amb el govern nazi, per la qual va ser acusat de col.laboracionisme, a l'hora que veia declinar, paral.lelament, la seva, fins aleshores, brillant carrera,
André Derain, que era fill d'un pastisser, va néxier a Chatou, un 10 de juny, com avui, però de 1880, i, aviat, va sentir el crit salvatge de l'art, per dedicar-se, tot abandonat l'inici d'una carrera d'enginyer, a formar-se, a partir ja dels 18 anys, a l'Acadèmia Carriere, en contacte amb d'altres pintors amb els quals exposaria posteriorment en el Saló de Tardor de l'any 1905, en la que seria la primera mostra del fauvisme, moviment que, com bé saps, donava al color el protagonisme màxim, tant com a vehicle de creació de formes plàstiques externes, com a suport físic de tot el ric món emocional intern.
Derain, que va ser l'ànima indiscutible del fauvisme, per la quantitat de matisos de la seva pintura, per la seva joventut impetuosa i per la seva febril perseverança, va ser un home molt complet, gràcies, tant a la seva intel.ligència innata, com a la seva capacitat d'assimilació del coneixement universal, mostrant-se amb èxit, com a credor, per mitjà de llenguatges tan diversos, com ara la pintura, l'escultura, la il.lustració, l'escenografia o el col.leccionisme.
La seva obra, de respecte incondicional pel món de Van Gogh i Cézanne, basada sempre en la capacitat que té el color per crear forma i donar vida a la vida, va passar per moments d'afinitats diverses, amb el cubisme i el primitivisme, per exemple, i, també, per moments d'incertesa, primer per motius purament artístics quan, descontent dels resultats, havia destruit les seves pintures, i després, per la citada connexió, condescendent, amb el regim nazi, quan va acceptar visitar Berlín, tot i que s'havia negat a pintar la família del ministre de l'exterior nazi, Ribbentrop.
Sigui com sigui, l'acusació de col.laboracionista, sumada a les crítiques que va rebre per haver abandonat les directrius fauvistes, l'any 1920, tot retornant als perfils figuratius més clàssics, el van obligar a refugiar-se a Chambourcy, on va va viure, allunyat d'intel.lectuals i amics anteriors, amb la seva esposa, Alice, i la seva filla, fins que els escandols amorosos van acabar amb aquesta relació, i, finalment, un camió, amb la seva vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada